Proposta a l’estança blava amb paper higiènic de colors.


Durant aquest mes de maig a l’estança Blava, vam fer diverses propostes amb paper higiènic tintat de colors.  Prèviament vam preparar els rotllos, submergint els extrems en aigua amb colorant i un cop secs, els vàrem penjar d’una corda per tal que els infants poguessin estirar i veure com queia i s’omplia el terra de paper de colors.


Aquesta proposta va donar llibertat, a què cada infant experimentes, en funció del seu interès. Una vegada van estirar tot el paper van aprofitar el que tenien a terra per manipular- ho; el trencaven, el llençaven, se’l posaven al cap, altres infants l’utilitzaven com a mocadors o jugaven al fet i amagat entre ells.

Alguns es van engrescar de seguida, d’altres van preferir observar una estona abans de participar i altres infants van observar des de la distància, la qual cosa també forma part del procés d’aprenentatge. Hem pogut observar les seves reaccions, mostres de sorpresa, rialles i sobretot, les seves mirades de curiositat. Aquest fet afavoreix els moments de joc compartit, la imitació i la seva expressió emocional.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència” Maria Montessori.

L’autonomia en els àpats: un gran pas a l’estança blava.

Quan vam iniciar el curs, encara hi havia molts infants de l’estança Blava que dinaven asseguts a la nostra falda o que necessitaven la nostra ajuda per menjar.

Recentment, tots els nens i nenes de la classe han fet un pas molt important en el seu desenvolupament: han començat a seure a taula a l’hora de dinar i de berenar. Aquest canvi no només simbolitza un avenç en la seva autonomia, sinó que també afavoreix el seu benestar i la seva relació amb l’alimentació.

L’adquisició d’hàbits d’autonomia durant els àpats és important durant aquesta etapa. Seure correctament a taula els permet participar activament en el moment del dinar, establir rutines i reforçar la seva psicomotricitat. A més, aquesta nova experiència fomenta la seva autoestima i seguretat, ja que es veuen capaços de menjar de manera més independent, amb el suport i l’acompanyament de les educadores.

Alguns dels criteris que tenim en compte a l’hora de fer el pas de la falda a la taula són: Que siguin capaços de seure correctament a la cadira mantenint una bona postura, que mostrin interès pel menjar i que tinguin iniciativa per portar-se’l a la boca.

A poc a poc, aprenen a agafar la cullera, a beure sols i a reconèixer la importància d’un entorn tranquil i agradable durant els àpats.

El nostre objectiu és que visquin el moment dels àpats com un moment agradable i de calma, que gaudeixin dels aliments, que desenvolupin la seva autonomia i interioritzin uns bons hàbits tant mentre estan asseguts a taula com en el moment de la higiene.

Com a part de l’estona dels àpats, també treballem l’autonomia a l’hora de rentar-se les mans i eixugar-se amb la seva tovallola. Aquesta rutina també contribueix al desenvolupament de la seva motricitat fina, la coordinació i la consciència de les seves pròpies necessitats. A més, promou l’autoconfiança i l’adquisició progressiva d’hàbits saludables que els acompanyaran al llarg de la vida.

LA PSICOMOTRICITAT A L’ESCOLA

Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància és clau pel desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu dels infants, ja que creixen, juguen i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.

Els components de les habilitats motrius són la constància i la resistència, la força i dosificació de l’energia, l’agilitat, coordinació i control del cos, la velocitat i capacitat de resposta i l’equilibri. És normal que cada infant destaqui més en un aspecte que en un altre i que cadascú tingui els seus propis reptes motrius.

Cada dia que fem psicomotricitat expliquem quines són les normes d’aquest espai, tot allò que es pot fer i el que no es pot. Posteriorment, fem el ritual de la força; una força que comença als peus fins a arribar al cap, que fa que prenguin consciència de les seves parts del cos fins que arriba el moment d’entrar a la sala. Els infants entren excitats i amb molta energia. És on es portarà a terme la sessió de treball corporal.

Un cop acabem aquesta estona de moviment, pintem un mural; aquesta fase de representació propicia l’estructuració i expressió de les vivències anteriors a través de la paraula i el gest gràfic.

Per finalitzar, demanem al grup seure per parlar una mica de tot allò que ha passat durant la sessió. Mencionem alguna cosa personal de cada infant per tal que tinguin reconeixement per part nostre i siguin conscients de la nostra mirada cap a ells i elles.

Caixes de cartró a l’estança verda

A l’estança verda fa ja un temps que anem observant com els infants mostren interès per moure diferents objectes que tenen al seu abast, sobretot les cadires; arrossegar-les, transportar-les, girar-les…, per això i pensant en els seus interessos tant individuals com col·lectius i per donar resposta a aquesta demanda que hem pogut observar a través del seu joc i les seves interaccions amb els objectes, vam decidir fer una nova  proposta incorporant un nou material a l’estança; capses de cartó de diferents mides. Un material sorprenent, no estructurat, reciclat i d’ús quotidià amb diferents finalitats específiques,  que afavoreix la imaginació, la creativitat dels infants i dona peu a la diversió, l’emoció i la sorpresa. Les caixes obren un univers d’experiències, faciliten la invenció i ofereixen infinites possibilitats de joc:

  • Potencia un joc imaginari molt ric, de descoberta  i experimentació.
  • Fomenta habilitats motrius: l’equilibri, l’agilitat i la coordinació.
  • Afavoreix el joc en equip; col·laboració i relacions.
  • Fomenta el pensament creatiu i la resolució de problemes.
  • Proporcionen un joc espontani i estimula l’exploració.


Les caixes de cartró podem dir que han esdevingut eines poderoses per l’aprenentatge, el desenvolupament i la diversió dels infants de l’estança verda.

LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES A L’ESCOLA

La família és el primer context educatiu dels infants, on reben l’afecte, l’atenció i els estímuls necessaris per al seu creixement. Per tant, establir una bona relació entre l’escola i les famílies és un vincle necessari per afavorir el desenvolupament integral dels nens i nenes i facilitar el seu benestar i aprenentatge.

L’escola en cap cas substitueix les funcions educatives pròpies de la família, sinó que comparteix i col·labora en el procés d’una manera responsable i respectuosa, cercant la complicitat de pares i mares envers les responsabilitats educatives dels seus fills i filles.

La comunicació amb les famílies és un punt importantíssim del nostre projecte educatiu. Intentem tenir i oferir a totes les famílies diferents canals d’informació, de col·laboració i de participació, ja que entenem que aquestes han de formar part activa de la vida de l’escola i del seu dia a dia.

Per afavorir una fluida relació entre família i escola establim diverses vies comunicatives tant individuals com col·lectives a través de la kindertic, a les reunions d’aula, les entrevistes individuals, les documentacions, el consell escolar i la comunicació en el dia a dia a les entrades i sortides dels infants.

Per altra banda, al llarg del curs oferim a les famílies que puguin compartir amb nosaltres algunes de les propostes a l’aula així com experimentacions, festes populars, venir a explicar un conte a l’estança, a tocar algun instrument per Santa Cecília, a explicar-nos la seva professió… i així poder compartir tots plegats i passar una estona agradable!

La mare de l’Arlet per la setmana de la música ens toca la flauta travessera

 L’avi de l’Arlet col·labora en el projecte de l’hort

La mare del Liam ens explica la seva professió de perruquera i passa una estona jugant amb nosaltres al racó de la perruqueria

El pare de l’Arlet junt amb altres familiars de l’escola col·labora en la representació de Sant Jordi i fa el paper del cavaller Sant Jordi

Experimentacions amb famílies