Poc a poc hem anat ambientant la nostra classe amb elements de la Tardor i durant aquest mes d’octubre hem creat un raconet amb barrets de cargol, de bolets i mocadors per fer de castanyers/es. A més a més hem convidat a la titella de la Sra. Castanyera i ens estarà acompanyant durant un temps fins que pugui tornar a la muntanya. Ens ha ajudat a cantar la seva cançó i a saber una mica més de la seva història amb les castanyes.
Aquest racó ens està aportant molts moments divertits i també una ajuda per continuar superant algunes angoixes que genera el període d’adaptació.
Ja ha arribat la tardor i en el pati dels grans ja comencem a veure fulles dels arbres a terra, escorça dels arbres que cau i també éssers vius com els cargols que sobretot els dies de pluja ens els trobem a l’hort i a les plantes.
Un matí la nostra companya Sandra va trobar dos cargols i de ben grossos. Molts atents observavem els seus moviments i com treien aquestes llargues banyes. Vam pensar de que podrien ser uns bons companys d’aula i que tots plegats els cuidariem molt.
Quan vam arribar a la nostra classe els vam ficar a dins d’un pot amb ventilació i entre tots els hi anàvem posant de menjar (herbes de l’hort, de les plantetes…). Vam seure a decidir quin nom volíem per aquests dos amics i van sorgir molts noms que anaven dient els infants i també les educadores com per exemple Thiago, Martina, Jacky, Pepito… I finalment va guanyar Heidi i Pedro!!!
Un cop decidit el nom vam explicar les normes que volíem establir per la cura dels cargols i com havíem d’actuar davant d’ells (de no treure’ls del pot, de què el pot ha d’estar sempre en el mateix lloc, etc.) i els infants ho respecten molt i ho fan molt bé.
Vam posar dues lupes perquè els infants que vulguin puguin veure’ls de més a prop.
Cada dia els hi posem aigua per veure si es desperten i aconseguim que surtin. De tant en tant anem a cuina a què ens donin enciam la Carmen i la Gemma perquè sabem que els hi agrada molt als cargols.
Aquest darrer mes de setembre hem iniciat un nou curs i amb ell comença una etapa molt important i bonica de la vida dels vostres fills i filles. Començar l’escola bressol comporta molts grans canvis, ja que la majoria dels infants es separen per primera vegada de les seves famílies per estar una bona part del dia en un entorn diferent, amb persones fins ara desconegudes i han de conviure amb un grup d’iguals. Tot això genera un cúmul d’emocions que hem d’acompanyar per tal que amb el pas dels dies i de les setmanes, els vostres petits es sentin més segurs i confiats a l’escola i visquin aquesta adaptació de la manera més agradable i natural possible.
Volem destacar que l’edat que tenen els vostres petits, és segurament de les més complicades per treballar la separació amb les famílies, ja que tot i que són nadons, ja són més conscients del món que els hi envolta i per aquest motiu pateixen més el moment de la separació, així que no us sorprengui que el procés d’adaptació sigui més difícil o s’allargui més que en altres aules.
Hem de dir que les famílies heu i encara esteu col·laborant molt per tal de facilitar aquest procés i només cal veure com ha canviat l’ambient general de l’aula, que la major part del temps ja és molt tranquil i relaxat i com els infants gaudeixen de les estones de joc.
En el poc temps que portem de curs, ja estem notant com els vostres fills i filles han començat a confiar en nosaltres, les educadores i ja ens tenen com a referent durant l’estona que no estan amb les seves famílies, la qual cosa considerem molt important, ja que d’aquesta manera els podem consolar quan fa falta i poden acudir a nosaltres per tot el que necessitin, encara que només sigui per una abraçada o una paraula d’afecte.
Estem molt contentes de començar aquest camí tan rellevant i compartir-ho amb els vostres petits i amb vosaltres.
Fa un mes i mig que som la classe Xaloc. De mica en mica, els infants s’adapten als nous espais i persones. Cadascú ha necessitat el seu temps i no tots i totes ho passen de la mateixa manera. Cada dia hem intentat acompanyar des del respecte tota aquesta barreja de sentiments i emocions que experimenten durant aquestes estones. L’adaptació escolar no és un procés gens fàcil que requereix comprensió per part de les persones adultes. El fet de tornar a tenir la possibilitat de l’estança de les famílies durant aquest període, ens ha facilitat el procés. Els nens i nenes ens han pogut conèixer al costat de les seves persones més estimades i d’altres ens ha tornat a trobar agafats de la mà d’aquestes. En aquestes setmanes no tan sols necessiten un acompanyament del plor sinó que cada infant necessita una observació, una organització i un treball educatiu d’equip. A continuació, us presentem algunes de les fotografies que tenim d’aquests dies.
Comencem aquest curs carregat de nous descobriments , aprenentatges, emocions…És temps d’acompanyar als infants i les seves famílies en un procés de descoberta i adaptació a un nou espai. I poder compartir uns dies i estonetes amb la familia, ajuda als infants a assumir tots aquests canvis de forma més tranquil·la i segura.
Als infants antics, la famiiaritzacióó els ajuda a poder restablir els vincles ja creats el curs passat, a conèixer nous companys i companyes de joc…i als nous els permet començar a familiaritzar-se amb altres adults de referència, i a conviure amb diferents infants en un nou entorn.
Poc a poc, i cadascú al seu ritme, han estat capaços d’acomiadar-se de les seves famílies i l’ambient a l’aula és força tranquil, comencen a interactuar entre ells, juguen al pati…i fins i tot ja hem començat a tenir petits moments de trobada tot el grup, per mirar contes, esmorzar la fruita…Us deixem un petit recull de fotografies d’aquests dies.
