L’estona de dinar a la classe Llimona.

L’hora de dinar és un dels espais més essencials i importants de la vida a l’escola. Es basa, entre d’altres, en l’alimentació dels infants i cobreix una de les seves necessitats més importants i bàsiques.
És un moment en el qual ens coneixem, compartim, ens comuniquem i ens relacionem, no només amb l’adult sinó també amb els altres companys/es.
Aquesta estona forma part d’una rutina diària que es va repetint dia rere dia, la qual cosa, com a escola la cuidem i l’organitzem per tal de donar seguretat i tranquil·litat als infants. Fer cada dia el mateix i continuar una rutina, els ajuda a saber el que vindrà després i anticipar-se a les situacions que es puguin donar, provocant que a poc a poc s’esdevinguin més autònoms.
En aquestes primeres edats mirem d’oferir una atenció personalitzada. Procurem respectar el ritme de cada infant mirant que siguin autònoms segons les seves capacitats i habilitats, sense interferir en tot el que poden fer per si sols ( utilitzar la cullera, rentar-se amb un tovalló, decidir quan volen beure, posar/treure i guardar pitet a la safata,…)

Planificar i organitzar aquestes estones resulta clau per tal de poder acompanyar els infants observant, donant temps i proporcionant les eines necessàries que afavoreixin la seva autonomia.

A la classe llimona ens hem trobat que molts infants es queden a dinar de manera fixe. A causa de aquest nombre de nens i nenes, ens trobàvem en els primers dies que no podíem donar aquesta atenció personalitzada. Per tant, després d’observar la situació, com a equip vam decidir menjar per torns. Mentre 4 infants dinen amb una educadora, els altres juguen a la classe amb la monitora que ens ajuda cada dia. Seguim cada dia el mateix ordre, per tal que ells i elles anticipin i coneguin quin serà el seu moment per dinar.
El fet de dinar per torns, també ens ha provocat que en moltes ocasions vagin entrant al dormitori a poc a poc i puguem gaudir d’aquest hàbit de forma tranquil·la i amb calma.
La nostra fita consisteix a arribar a un punt on en un mateix torn puguem dinar tots i totes alhora, però ara mateix donem més importància al fet de poder acompanyar-los i viure aquest moment relaxat.

Tots aquests canvis es deuen a que no hem d’oblidar mai que el nostre principal objectiu com educadores ha de ser que els infants gaudeixin d’aquest moment fent-los sentir del tot competents.

“En el dia a dia res no és banal, res no és rutina, sinó que tot depèn del valor que s’atribueix a cada moment de la relació amb l’infant.” – Montserrat Fabrés

Les primeres descobertes a la classe Blava.

Amb l’inici de l’escola bressol, comença una etapa de noves descobertes i de primeres vegades.

A l’estança troben un munt de racons i materials diferents amb l’objectiu de fomentar la seva necessitat d’exploració amb tots els seus sentits. Els objectes i jocs que proposem a l’aula, estan pensants pel moment evolutiu en el qual es troben i d’aquesta manera puguin assolir un desenvolupament global a nivell afectiu, físic, cognitiu i social.

Ara que es troben més segurs i confiats, han començat a passar moltes estones investigant els espais i buscant les diferents possibilitats dels materials que troben.

El joc lliure és la base del nostre dia a dia i aquest dóna peu a la curiositat del mateix infant per conèixer i aprendre del seu entorn, per explorar els espais i materials que el portarà a moments de trobada amb altres infants amb els quals interaccionarà.

“Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant” ” Francesco Tonucci

Les primeres interaccions a la classe Verda.

Cada espai de la classe verda es converteix en una possibilitat de descoberta alhora que es facilita també la relació entre iguals. El joc lliure permet que els infants tinguin l’oportunitat d’explorar, de triar, d’atrevir-se a escollir el material que volen manipular…

El joc és imprescindible pel desenvolupament afectiu, emocional, intel·lectual, motor i social de l’infant. I amb aquest joc i l’interès per descobrir als altres infants i als adults, és on apareixen les primeres interaccions:

  • La descoberta de l’altre: un somriure, una mirada
  • Moments de complicitat amb els companys/es
  • La col·laboració entre ells
  • Les mostres d’afecte
  • El vincle que s’estableix amb l’adult que els dóna seguretat i confiança

A l’aula es comencen a donar relacions i aquí és on comença l’aprenentatge d’habilitats socials per la convivència; escoltar, respectar, cooperar, emocionar-se…, fent així les primeres amistats. I perquè puguin adquirir aquestes habilitats és necessari crear un clima de confiança on tots els infants es puguin sentir tranquils, segurs i respectats i així és com a la classe verda s’estan generant una gran riquesa de situacions on els infants estan construint plegats nous coneixements i valors.

L’escola bressol és plena de petits moments que parteixen de l’espontaneïtat i la iniciativa de cada infant. Només cal saber donar importància a aquestes situacions quotidianes per anar descobrint el tarannà de cada infant. I serà a partir de les relacions amb els iguals quan apareixen aquests moments de relacions tan màgics.

Els primers dies a l’estança Taronja

Ja ha passat un temps en el qual tenim molt present els primers dies de cada infant a la nostra estança. Són dies en els quals ha estat molt important l’acompanyament  que hem fet a cadascú per tal que a poc a poc es vagin familiaritzant amb un nou entorn, amb un espai ple de materials i objectes pensats per a ells/elles, amb altres infants que són els seus companys/es i,  altres adults, educadores i altres famílies.

Aquests dies han estat el punt de partida en la creació dels lligams afectius positius que garantiran que l’infant i la seva família se sentin segurs i còmodes.

Les famílies en han facilitat i ensenyat la individualitat del seu fill/a, el propi ritme, les maneres de fer, etc. Per estar atents i acollir-los amb tot el respecte i el nostre amor.

En aquest temps els infants ens han anat coneixent, on la nostra veu i els nostres braços han intentat donar calma, pau, seguretat i confiança i, on les mirades i somriures s’han intercanviat com una resposta de gratitud a aquest acolliment.

Poc a poc hem anat observant en alguns d’ells petits canvis i alhora ben grans que tenen a veure amb aquesta confiança i seguretat en l’adult, com l’acceptació de l’aliment per part d’aquest o deixant-se als nostres braços vèncer per la son o dormint en un nou llitet. A mesura que anàvem satisfent aquestes necessitats tant importants els infants es mostràvem més tranquils, col·laboradors, més curiosos per gaudir de totes les propostes que oferim de joc.

El son a l’escola bressol. Classe Lila.

A l’escola bressol el nostre dia a dia gira al voltant d’activitats quotidianes que tenen a veure amb les pròpies necessitats de cada infant, i de com donem resposta a elles amb un bon acompanyament per part de l’adult.

El son i el descans és una d’elles, i són necessitats de primer ordre, molt importants per recuperar les energies després d’una activitat. La son té una gran importància per poder assimilar i organitzar tot allò que han vist i après, ja que compleix una funció reparadora i reguladora de l’organisme i perquè és essencial pel control de diversos processos corporals (energia, temperatura, etc…).

De mica en mica, nosaltres les educadores, adquirim un coneixement sobre els diferents infants, gràcies a la informació que ens aporta la família a començament de curs, i amb l’observació que fem durant els  primers dies i al llarg de tot el procés de familiarització. Tota aquesta informació recopilada, ens permet adaptar la nostra actuació a les necessitats particulars de cada infant, organitzant el temps i l’espai per crear un bon ambient que propici uns bons hàbits de son saludables, respectant els propis ritmes i mostrant una tranquil·litat emocional que l’ajudin a sentir-se bé.

També és necessari establir unes rutines al voltant d’aquest moment perquè ajudin a l’infant a entendre-les, i que quan es desperti, vegi que tot continua de la mateixa manera en què ho havia deixat, ja que el fet de tancar els ulls per dormir per un infant significa desaparèixer, i per desaparèixer, ha de confiar plenament en l’adult. Per tant, tan important és el moment d’anar a dormir com el moment en el qual es desperta.

Cada infant de l’estança té les seves preferències per agafar el son, ja sigui amb el seu xumet o amb una postura en concret. També ens trobem amb infants que potser necessiten més acompanyament de l’adult o d’altres que de mica en mica van trobant la manera d’agafar el son de manera més autònoma.

Alguns prefereixen dormir a dintre del dormitori, amb la tranquil·litat  i el silenci que això comporta i que els ajuda a relaxar-se i d’altres infants prefereixen dormir a l’estança en un lloc apartat de l’activitat dels companys/es on la presència dels altres i l’adult referent sigui en tot moment.

Per això, des de l’escola som molt conscients que les necessitats de cada infant són diferents, varien en funció de l’edat i del ritme de cadascú.

A mesura que els infants es van fent més grans aquesta necessitat va variant, deixant de fer la dormida del matí per jugar, fer descobertes, manipular i experimentar més estona, i dormir més tard.