Fa dies que notem que els infants de la classe s’inicien al joc de posar i treure diferents objectes dels recipients.
A causa d’aquesta observació per part de l’adulta, hem començat a proposar materials que pugui satisfer aquesta nova necessitat i aprenentatge, tot i que ells i elles sempre busquen la seva manera de fer aquesta acció.
El fet que la gran majoria es desplaci per tot l’espai, fa que s’obrin nous interessos i apareguin noves descobertes. Notem que tot i que la panera dels tresors continua sent un element imprescindible a l’estança, observem que els nadons comencen a explorar i descobrir a partir d’altres mitjans que no sigui la boca.
Aquests tipus de joc, relacionat amb el joc heurístic, resulta una continuació de la panera dels tresors.
A les següents imatges, veiem com el Miles i la Lina estan molt concentrats en la seva nova acció, potenciant aspectes relacionats amb la seva psicomotricitat fina i la seva coordinació boca-ull. Hem de ser conscients que amb aquest joc, ells aprenen matemàtiques.

Ja fa molt de temps que com escola valorem i potenciem el moviment lliure en els nostres infants de 0 a 3 anys, per tant, els entenem com a persones competents i capaces.
L’adult és l’encarregat de preparar un ambient pertinent per tal que l’infant pugui desplegar totes les seves potències i pugui créixer de forma autònoma, equilibrada i amb alegria.
Arran de la Festa tradicional com és el Nadal, hem incorporat la figura del Tió, un petit tronc molt vinculat a la tradició catalana. El tenim a classe i tot i que ells i elles no siguin encara capaços d’entendre quin és el seu significat, l’aprofitem per a provocar en ells i elles moviments que corresponen a la seva etapa evolutiva.
A les següents fotografies, observem al Miles. Quan va veure per primera vegada el Tió suposem que els seus colors i la seva forma el va cridar l’atenció i de seguida va intentar arribar a ell reptant. Un cop aconseguit, amb ell a les mans, el va explorar amb la boca i voltejava cap a un costat i un altre. Com veieu, aquest element va acompanyar al Miles en el procés de voltejar i reptar característic de l’etapa evolutiva en què es troba.
En tot moment respectem els seus ritmes vitals i no forcem postures que ells i elles no estan preparats. Tot neix del seus interesos i de les seves capacitats. És imprencindible conèixer bé a l’infant per saber què pot fer i què no pot fer, no es tracta tampoc de deixar-los fer qualsevol cosa, consisteix a saber quines són les seves capacitats per saber on està el límit de la seva competència i autonomia i així assegurar-nos que podem proposar.

L’estona de dinar a l’aula de nadons resulta un moment molt important per ells i elles durant la seva estada a la llar d’infants.
Com en moltes ocasions, com a escola ens adeqüem als diferents ritmes i interessos que es troba cada infant i, per tant, es necessita una adaptació molt individualitzada.
Cada matí demanem a cuina exactament que necessita cadascun d’ells i d’elles. Ara ens trobem en un moment que hi ha tanta diversitat de menús com infants. Respectem la seva evolució i es crea una comunicació bidireccional entre escola i família per tal d’anar junts durant aquest procés.
Per cada infant parem taula i com s’observa a les imatges donem a falda fins que ells o elles comencen a tenir més interès per menjar per si sols i són capaços de seure per si mateixos. El fet de dinar a falda ofereix i implica el contacte directe amb l’adult a partir del cos, qui podrà llegir els seus moviments.

La música i les cançons sempre són molt ben acollides per tots els infants i per això resulta un bon recurs per a diferents moments.
Les capsetes de música són un recurs de gran valor pedagògic, ajuden a calmar, a reagrupar, a concentrar-se, en el període familiarització els ajuden a tranquil·litzar-se.
Aquesta proposta és un joc musical basat en cançons tradicionals catalanes i d’altres països del món. Cantem cançons relacionades amb la imatge o objecte que surt de la capseta. Abans d’obrir creem expectació i fem toc-toc, per tal d’obrir-la i poder veure la sorpresa que ens té preparada.
Les caixetes de música es converteixen en un transmissor de comunicació potencien el llenguatge musical dels infants. Els infants aprenen a mantenir l’atenció, a escoltar, comprendre les cançons, aprendre sons i moviments.
En aquest tipus de joc existeix una interacció entre adult-infant que alhora es combina amb la pròpia creativitat dels infants.

Fa uns dies que la Lina es posa dempeus i mostra molt interès per anar a la pica i jugar amb el rajolí d’aigua. Com a escola bressol, defenem el moviment lliure que no impliqui forçar postures que encara no són capaços d’arribar per si mateixos. Per tant, fins que la Lina no ha estat capaç de posar-se dreta sola, li rentàvem nosaltres a coll a la pica dels adults.
Fa un parell de setmanes, ella mateixa va descobrir la pica mentre canviàvem a un altre infant. Des d’aleshores, sempre que gateja cap aquest espai, va directa a posar-se dreta.
El seu nou descobriment li ha permès gaudir d’aquests moments, ja que resulta molt divertit jugar amb l’aigua mentre ens rentem.

El nou aprenentatge motriu de la Lina esdevé significatiu, ja que està donat per l’espontaneïtat que sorgeix a través del seu propi interès, motivació i joc i, així, s’afavoriria l’autonomia de l’infant.