La classe Grisa ha trobat el Tió al pati!!!

Ja ha arribat el Nadal a l’escola, hem guarnit el vestíbul, les aules i les famílies han omplert l’arbre amb les seves creacions originals i nadalenques!

La classe Grisa i la classe Blanca hem sortit al pati aviam si trobavem el Tió. Ens hem dividit, uns buscavem per un costat i uns per l’altre, quan de sobte el Bruno, el Rayan i el Kilian l’han trobat amagat a dins de la cabana.

El Kilian ha començat a cridar : – està aqui!, està aqui!, el Tió!

S’han posat tots molt contents al veure’l, alguns infants li han volgut fer un petó i d’altres se’l miraven des de lluny sorpresos.

Com que feia fred i tenia gana, l’hem portat al vestíbul, l’hem posat al costat de la llar de foc, l’hem tapat amb la manteta i li hem donat de menjar galetes i bastonets, tot cantant la seva cançó:

Tió, Tió,  Tió de Nadal,

no caguis arangades que són massa salades,

caga turrons que són més bons!

Benvingut a l’escola Tió!!!

This slideshow requires JavaScript.

Audició de la Tardor Medieval a la classe Xaloc

La música forma part del nostre dia a dia, i de tant en tant escoltem i fem representacions d’audicions a l’aula.

Aprofitant que encara estem a l’estació de la tardor vam escenificar l’audició  de “la Tardor Medieval”, i ens vam endinsar  dins d’un entorn relaxat.

Després de l’actuació va sorgir el desig dels infants per manipular els elements utilitzats (paraigües, botes, d’aigua, impermeable, fulles seques, etc.).

Dins dels moments què s’estaven vivint a l’aula en aquell moment la Nerea Mìley va sentir la necessitat de posar-se les botes d’aigua. Al intentar-ho, en ficar el peu, es va adonar de què hi havia alguna cosa allà a dintre, era la sabata de l’Alex que se l’havia deixat a dintre. Un cop treta es va posar les botes i va marxar caminant.

Celebrem la música a la classe Rosa!

El dia 22 de novembre es va celebrar Santa Cecília, la patrona de la música. Com que a l’escola la música és la protagonista de gran part del nostre temps i ens acompanya a gairebé totes les activitats, vam aprofitar el mes de Novembre per compartir aquestes estones amb les famílies.

La primera en col·laborar va ser la Patri, la mare de la India. Ens va portar el Darbuka, un instrument de percussió semblant a un timbal, d’origen àrab. Tots els infants van estar molt atents i participatius. Mostraven molta il·lusió quan s’apropaven i podien fer sonar el Darbuka amb les seves mans. Vam cantar moltes cançons acompanyats per aquest instrument tan especial.

També vam rebre la visita d’en Dino, el pare de la Paula, que va portar la seva guitarra per cantar alguna de les cançons del nostre cançoner, com el Sol solet, el Gegant del pi o la Lluna i la pruna. A més a més va afegir un parell de cançons més típiques del seu país. Quan ens vam adonar, els infants van agafar una cadira, les van col·locar una al costat de l’altre i van seure davant del Dino. Semblava que d’aquesta manera estaven més atents, fins i tot es va crear un ambient de concert de música.

Per últim, teniu un petit recull d’imatges de la petita representació que van fer les nostres companyes al vestíbul de l’audició; “La Traviatta”. Alguns infants van quedar totalment bocabadats davant de l’actuació.

Moltes gràcies famílies per compartir les vostres virtuts amb els instruments, amb nosaltres!

This slideshow requires JavaScript.

La classe verda fa psicomotricitat

Durant el mes de novembre vam començar  a sortir a fer psicomotricitat al passadís. Els nens i nenes es senten a gust en aquest nou espai i aquí tenim l’oportunitat de muntar els mòduls, túnels, pilotes… on poden fer diferents activitats i moviments motrius.

El nostre principal objectiu quan fem psico és que adquireixin control sobre el seu cos, especialment en els moviments més globals i amplis. És a dir, aquelles accions que integren la totalitat del cos, coordinant desplaçaments, moviments de les diverses extremitats, l’equilibri i tots els sentits (caminar, córrer, rodar, saltar, girar…).

Els mòduls permeten que els infants puguin afrontar els reptes depenent del que ells es vegin amb la capacitat de realitzar. Els nens i nenes de la classe decideixen el grau de dificultat que volen aconseguir.

Les educadores busquem moments més individualitzats amb cadascun per compartir i gaudir plegats. N’és un exemple el semicercle que utilitzem per gronxar-los.

Les activitats i les sessions aniran variant a mida que els nens i nenes vagin mostrant unes necessitats i propòsits diferents.