La psicomotricitat a l’estança Blanca

Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància és clau pel desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu dels infants, ja que creixen, juguen i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.

Els components de les habilitats motrius són la constància i la resistència, la força i dosificació de l’energia, l’agilitat, coordinació i control del cos, la velocitat i capacitat de resposta i l’equilibri. És normal que cada infant destaqui més en un aspecte que en un altre i que cadascú tingui els seus propis reptes motrius.

Cada dia que fem psicomotricitat expliquem quines són les normes d’aquest espai, tot allò que es pot fer i el que no es pot. Posteriorment fem el ritual de la força; una força que comença als peus fins arribar al cap, que fa que prenguin consciència de les seves parts del cos fins que arriba el moment d’entrar a la sala. Els infants entren excitats i amb molta energia. És on es portarà a terme la sessió de treball corporal.

Un cop acabem aquesta estona de moviment, Pintem un mural; Aquesta fase de representació propicia l’estructuració i expressió de les vivències anteriors a través de la paraula i el gest gràfic.

Per finalitzar demanem al grup de seure i parlem una mica de tot allò que ha passat durant la sessió. Mencionem alguna cosa personal de cada infant per tal que tinguin reconeixement per part nostre i siguin conscients de la nostra mirada cap a ells i elles.

El joc matemàtic a l’estança Blava

El joc matemàtic és una activitat fonamental en el desenvolupament dels infants. Els jocs que impliquen conceptes matemàtics com la classificació, la seqüència, les formes, les quantitats i la comparació, permeten als nens i nenes explorar el món que els envolta de manera significativa.

A través del joc els infants comencen a  entendre relacions bàsiques (més, menys, igual…) establint les bases per a la resolució de problemes i el raonament lògic en el futur. A més, aquestes propostes fomenten el desenvolupament del pensament crític, la motricitat fina i la capacitat de concentració.

A l’estança, posem al seu abast material heurístic i desestructurat amb l’objectiu  que siguin els infants els que facin diferents propostes i descobreixin cadascuna de les seves possibilitats.

Tenim un racó específic per fer aquest tipus de joc i en el qual passen molt de temps insertant objectes de diferents formes i tamanys, encaixant peces, classificant…

El paper de les educadores és fonamental per crear materials atractius i propostes adequades a les necessitats i interessos dels infants, assegurant que el joc sigui una experiencia inclusiva i enriquidora.

El joc matemàtic no només afavoreix el desenvolupament cognitiu, sinó que també potencia el gaudir de l’aprenentatge significatiu.

                       “El joc és el treball de l’infant”. Maria Montessori.

La taula d’experimentació (curiositat pels materials) Estança Verda

Gràcies a l’aportació a l’estança de nous materials, estimulem a l’infant a una experimentació activa. Tot material nou crida l’atenció i provoca noves accions, tant individuals com conjuntes.

A l’estança Verda tenim una taula d’experimentació on anem variant materials de la vida quotidiana com farina de galeta, sorra, farina, pell de mandarina…, aquests tipus de materials ofereixen una gran varietat d’estímuls per percebre, sorprendre’ls, comparar, apilar…i donen peu a un dels jocs més naturals de la primera infància: omplir, buidar, posar, treure, transvasar…

També tenen contenidors naturals com mitjos cocos, petxines, pals, fulles, coladors per observar com cau el material que manipulen…

Podem observar com els infants experimenten, com exploren amb objectes de l’entorn natural i com gaudeixen d’un temps sense presses per actuar, mirar, provar, pensar…

Aquestes propostes afavoreixen la concentració, la precisió, la imaginació i la creativitat. Darrere del plaer de jugar s’hi amaga un llarg recorregut d’aprenentatges i mitjançant els sentits els infants viuran moltes experiències sensorials, sent ells mateixos els protagonistes del seu aprenentatge.

“ Tot el que l’infant obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un

saber molt diferent d’aquell que guanya quan se li donen les respostes “.   Emmi Pikler

La taula d’experimentació a l’estança lila

Durant aquests darrers dies hem ofert una proposta nova a l’estança lila, la taula d’experimentació. Aquesta taula ja es quedarà amb nosaltres gairebé tot el curs i anirem posant diferents elements perquè els infants puguin anar manipulant i experimentant i d’aquesta manera, apropar als infants a tot allò que els envolta en el seu dia a dia a través dels diferents sentits.

Actualment, la tenim amb farina de galeta. Aquesta proposta la tenim cada dia oberta, durant una bona part del matí, per tal que els infants decideixin si volen o no experimentar. El fet de tenir-la al seu abast tanta estona i durant un llarg període de temps, els proporciona molta llibertat i continuïtat en el seu joc.

A vegades el primer o segon dia no els crida l’atenció, però al cap d’uns dies les nenes i nens que encara no s’havien apropat, comencen a fer-ho. L’objectiu d’oferir-la durant tant de temps, és perquè puguin fer les seves descobertes i poder repetir-les diverses vegades, sense pressa i amb calma. Els infants són qui decideixen amb què i quan volen experimentar, són els protagonistes del seu aprenentatge. 

Aquest tipus de proposta els proporciona un joc basat en el plaer d’exploració i investigació i dels diferents recipients seleccionats i distribuïts de manera acurada i molt pensada.  

Durant aquestes estones es crea un joc tranquil i delicat on els adults podem tenir el regal d’observar els ulls encuriosits i les mans menudes i treballadores dels infants gaudint de l’experiència; un plaer per tots els sentits.

“Tot el que l’infant obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que guanya quan se li donen les respostes”

Emmi Pikler

Quan la família endolceix l’estança. Classe Groga

L’inici de l’escola bressol suposa per a la majoria d’infants una sortida de l’estret cercle familiar. És un moment complex i summament sensible per a totes les parts implicades. Des de l’escola, l’equip educatiu és molt conscient de la delicadesa d’aquest moment i ha reflexionat en profunditat sobre la millor manera de dur-ho a terme. En aquest sentit, la disponibilitat de les famílies és una peça clau. I quan parlem de disponibilitat ens referim al terme des del seu significat més profund. Parlem de disponibilitat per estar presents, però també per ser-hi.

L’estança Groga aquest curs, s’ha vist envoltada de famílies atentes, presents i disposades a respectar la calma que requereix la primera infància. El silenci ha estat el nostre gran aliat. Un silenci atent i observador, que ens ha regalat l’oportunitat de no perdre’ns res: una mirada, un somriure, un crit, un plor, una trobada… Qualsevol acció ha estat successible de ser reconeguda pel grup d’adults en el que s’emmirallava. Un grup d’adults que de manera molt progressiva ha anat cedint temps als infants per poder reconèixer el nou espai i els nous referents.

La sortida de les famílies ha estat tan progressiva i esglaonada que sense esperar-ho, ens ha connectat amb la generositat i l’empatia. Els infants han cercat el somriure d’una altra família, el consol, una carícia, una invitació al joc… Han buscat la presència tan necessària de l’adult durant aquestes primeres setmanes. I sí, l’han trobat. Han trobat mans obertes, sinceres, curoses, generoses, empàtiques, sensibles i compassives. Unes mans que ens han fet recordar aquell antic proverbi africà que diu que per educar un infant cal tota la tribu.

Les fotografies només mostren un mos del que hem viscut durant aquest temps. L’afecte que hem compartit es queda en el record de l’Elia, el Mario, el Tao, la Chloe, la Carla, l’Alejandro, l’Enzo i el Lucas. Un record que encara avui, amb l’aula més buida, endolceix el seu dia a dia.

“Quan la criatura se sent estimada, es multipliquen les seves ganes de sentir-se digna d’aquesta estimació” (Eva Bach)