L’eix principal a l’escola bressol és el de les activitats de la vida quotidiana, que el conformen els moments d’higiene personal, els de descans i els de moments de joc. Els espais de l’escola bressol són el lloc a on la vida quotidiana i el joc fan possible infinitat de situacions d’aprenentatge, tan individuals com col·lectius.

Entenem tots ells com a espais educatius, i per tant oferirem materials i propostes diverses també en tots ells. L’escola bressol ha d’esdevenir un espai segur per als infants i alhora transmetre tranquil·litat i interès, tot creant un espai de benestar i acolliment.

Utilitzarem materials inespecífics com la fusta, teles, pedres, troncs, així com propostes de farina, plastilina o pintura, perquè els infants puguin satisfer les seves necessitats de manipulació i d’expressió.

Propostes, també, per a afavorir el llenguatge matemàtic i el corporal.

Tenim també les sessions de psicomotricitat que realitzem un cop a la setmana i les sessions a la sala de Llum i foscor que són un cop al mes aproximadament.

Als diferents espais haurem de tenir propostes i materials suficients i diversos, en bon estat i estimulants, ben distribuïts en l’espai i que facilitin i afavoreixin l’aprenentatge dels infants, convidant-los  a la manipulació, la investigació o la creació.

A partir de l’observació dels infants, podrem saber quins són els seus interessos i curiositats. Així, podrem anar adaptant i muntant els espais segons les seves inquietuds i necessitats, en funció de la seva edat i moment motriu, per tal d’afavorir els seus aprenentatges.

El treball per ambients d’aprenentatge consisteix en la preparació i adequació d’espais amb una intencionalitat educativa clara que condueixi a l’aprenentatge autònom dels infants.

Així doncs, aquest treball ha de fomentar i possibilitar interaccions, el diàleg constant, la connexió entre aprenentatges i la motivació per tal que l’aprenentatge i els coneixements es donin en un escenari de respecte als processos dels infants i als seus propis ritmes.

“El nen que té llibertat i oportunitat de manipular i usar la seva mà de manera lògica, amb conseqüències i fent servir elements reals, desenvoluparà una forta personalitat”.

Maria Montessori.

Cada dia, a l’escola bressol, s’estableixen una seqüència d’accions, un conjunt d’experiències, de vivències i de relacions: Les entrades i els comiats, els moments relacionats amb la cura, la higiene, el dinar o el repòs es repeteixen diàriament, creant així un seguit d’hàbits i rutines que aporten estabilitat i seguretat als infants.

Però aquests hàbits i rutines no només són importants pels infants, sinó que també ho són per tots els components de l’escola, que són les famílies i l’equip que hi treballa. Les activitats de la vida quotidiana són, d’aquesta manera, un dels eixos fonamentals de l’escola.

A través de les rutines, els nens i nenes posen en joc certes capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius i de vinculació. Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant.

Deixar fer als nens i nenes, i no fer per ells, el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència, disposant així, del temps que necessitin per realitzar una rutina. No tenir pressa, esperar i respectar.

Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-los. Deixem temps sense interferir, perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta.

Evidenciar el valor educatiu de les accions de la vida quotidiana, més enllà de satisfer les necessitats físiques dels infants, sense deixar de banda la sorpresa, la novetat com a cosa normal.

La nostra reflexió i la nostra mirada ens ha de permetre descobrir un infant més capaç i potent. Ens ha de fer replantejar-nos quin és el nostre paper, que ha passat a ser cada vegada més respectuós, més capaç de respondre a les necessitats dels infants, més observador i més atent.

Aquests moments també ens ofereixen l’oportunitat d’establir una relació més íntima, personalitzada, de confiança i complicitat, que ens ajuden a coneixe’ns millor i reforçar el vincle afectiu. L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.

“La rutina diària és per als nens el que les parets són per una casa, els dona fronteres i dimensió a la vida. La rutina els dona la sensació de seguretat. La rutina establerta dona un sentit d’ordre del qual neix la llibertat”
R. Driekurs (2003)