La presència de la família a l’estança

Fa un temps que des de l’escola us vàrem proposar a les famílies que pintéssiu unes fustes rodones pensant en el vostre fill o filla. Vàrem esperar fins que les tinguéssim totes per poder repartir-les i explicar-hi als infants que és allò. Aquestes fustes representen a cada pare i cada mare, que ha pintat amb tot el seu amor aquell element pensant en el seu tresor més apreciat. Quan va arribar el dia de repartir-les els vàrem explicar que aquelles fustes les havien pintat els papes i les mames per ells i elles i un per un els hi vam repartir com si es tractés d’un ritual.

Va ser un moment preciós veure com cadascú rebia aquell detall tan bonic que els seus pares havien fet amb tanta cura i amor i així ho van expressar molts, cridant i rient de l’emoció. Des d’aquell moment les fustes formen part del material de l’estança i és meravellós poder observar com juguen amb elles i com cada infant reconeix a la perfecció quines és la seva. Amb aquest material aconseguim tenir un trosset de casa dins la classe.

Aquest material no estructurat té jocs indefinits, els infants poden imaginar que les fustes són unes carreteres, o unes peces de construcció i fan torres, o unes monedes, o simplement es paren a mirar els dibuixos i van dient de qui són, són innumerables les funcions que poden tenir i cada dia inventen jocs nous per fer amb elles.

Els infants, amb aquest element, busquen refugi quan se senten insegurs, sensibles o quan necessiten sentir la família una mica més a prop. A més a més, fa que tots reconeguin i tinguin cura d’aquest element tan especial per tot el grup- classe, fent que neixi el sentiment de pertinença de grup, on cada peça en forma part i del qual tots i totes en som membres.

PROPOSTES A L’ESCOLA BRESSOL. CLASSE GRISA

L’eix principal a l’escola bressol és el de les activitats de la vida quotidiana, que el conformen els moments d’higiene personal, els de descans i els de moments de joc. Els espais de l’escola bressol són el lloc a on la vida quotidiana i el joc fan possible infinitat de situacions d’aprenentatge, tan individuals com col·lectius.

Entenem tots ells com a espais educatius, i per tant oferirem materials i propostes diverses també en tots ells. L’escola bressol ha d’esdevenir un espai segur per als infants i alhora transmetre tranquil·litat i interès, tot creant un espai de benestar i acolliment.

Utilitzarem materials inespecífics com la fusta, teles, pedres, troncs, així com propostes de farina, plastilina o pintura, perquè els infants puguin satisfer les seves necessitats de manipulació i d’expressió.

Propostes, també, per a afavorir el llenguatge matemàtic i el corporal.

Tenim també les sessions de psicomotricitat que realitzem un cop a la setmana i les sessions a la sala de Llum i foscor que són un cop al mes aproximadament.

Als diferents espais haurem de tenir propostes i materials suficients i diversos, en bon estat i estimulants, ben distribuïts en l’espai i que facilitin i afavoreixin l’aprenentatge dels infants, convidant-los  a la manipulació, la investigació o la creació.

A partir de l’observació dels infants, podrem saber quins són els seus interessos i curiositats. Així, podrem anar adaptant i muntant els espais segons les seves inquietuds i necessitats, en funció de la seva edat i moment motriu, per tal d’afavorir els seus aprenentatges.

El treball per ambients d’aprenentatge consisteix en la preparació i adequació d’espais amb una intencionalitat educativa clara que condueixi a l’aprenentatge autònom dels infants.

Així doncs, aquest treball ha de fomentar i possibilitar interaccions, el diàleg constant, la connexió entre aprenentatges i la motivació per tal que l’aprenentatge i els coneixements es donin en un escenari de respecte als processos dels infants i als seus propis ritmes.

“El nen que té llibertat i oportunitat de manipular i usar la seva mà de manera lògica, amb conseqüències i fent servir elements reals, desenvoluparà una forta personalitat”.

Maria Montessori.

Quan la família endolceix l’estança. Classe Groga

L’inici de l’escola bressol suposa per a la majoria d’infants una sortida de l’estret cercle familiar. És un moment complex i summament sensible per a totes les parts implicades. Des de l’escola, l’equip educatiu és molt conscient de la delicadesa d’aquest moment i ha reflexionat en profunditat sobre la millor manera de dur-ho a terme. En aquest sentit, la disponibilitat de les famílies és una peça clau. I quan parlem de disponibilitat ens referim al terme des del seu significat més profund. Parlem de disponibilitat per estar presents, però també per ser-hi.

L’estança Groga aquest curs, s’ha vist envoltada de famílies atentes, presents i disposades a respectar la calma que requereix la primera infància. El silenci ha estat el nostre gran aliat. Un silenci atent i observador, que ens ha regalat l’oportunitat de no perdre’ns res: una mirada, un somriure, un crit, un plor, una trobada… Qualsevol acció ha estat successible de ser reconeguda pel grup d’adults en el que s’emmirallava. Un grup d’adults que de manera molt progressiva ha anat cedint temps als infants per poder reconèixer el nou espai i els nous referents.

La sortida de les famílies ha estat tan progressiva i esglaonada que sense esperar-ho, ens ha connectat amb la generositat i l’empatia. Els infants han cercat el somriure d’una altra família, el consol, una carícia, una invitació al joc… Han buscat la presència tan necessària de l’adult durant aquestes primeres setmanes. I sí, l’han trobat. Han trobat mans obertes, sinceres, curoses, generoses, empàtiques, sensibles i compassives. Unes mans que ens han fet recordar aquell antic proverbi africà que diu que per educar un infant cal tota la tribu.

Les fotografies només mostren un mos del que hem viscut durant aquest temps. L’afecte que hem compartit es queda en el record de l’Elia, el Mario, el Tao, la Chloe, la Carla, l’Alejandro, l’Enzo i el Lucas. Un record que encara avui, amb l’aula més buida, endolceix el seu dia a dia.

“Quan la criatura se sent estimada, es multipliquen les seves ganes de sentir-se digna d’aquesta estimació” (Eva Bach)

La importància de les rutines a l’escola bressol. Classe Grisa.

Cada dia, a l’escola bressol, s’estableixen una seqüència d’accions, un conjunt d’experiències, de vivències i de relacions: Les entrades i els comiats, els moments relacionats amb la cura, la higiene, el dinar o el repòs es repeteixen diàriament, creant així un seguit d’hàbits i rutines que aporten estabilitat i seguretat als infants.

Però aquests hàbits i rutines no només són importants pels infants, sinó que també ho són per tots els components de l’escola, que són les famílies i l’equip que hi treballa. Les activitats de la vida quotidiana són, d’aquesta manera, un dels eixos fonamentals de l’escola.

A través de les rutines, els nens i nenes posen en joc certes capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius i de vinculació. Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant.

Deixar fer als nens i nenes, i no fer per ells, el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència, disposant així, del temps que necessitin per realitzar una rutina. No tenir pressa, esperar i respectar.

Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-los. Deixem temps sense interferir, perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta.

Evidenciar el valor educatiu de les accions de la vida quotidiana, més enllà de satisfer les necessitats físiques dels infants, sense deixar de banda la sorpresa, la novetat com a cosa normal.

La nostra reflexió i la nostra mirada ens ha de permetre descobrir un infant més capaç i potent. Ens ha de fer replantejar-nos quin és el nostre paper, que ha passat a ser cada vegada més respectuós, més capaç de respondre a les necessitats dels infants, més observador i més atent.

Aquests moments també ens ofereixen l’oportunitat d’establir una relació més íntima, personalitzada, de confiança i complicitat, que ens ajuden a coneixe’ns millor i reforçar el vincle afectiu. L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.

La rutina diària és per als nens el que les parets són per una casa, els dona fronteres i dimensió a la vida. La rutina els dona la sensació de seguretat. La rutina establerta dona un sentit d’ordre del qual neix la llibertat”
R. Driekurs (2003)

El berenar a la classe groga

Els àpats, i en aquest cas el berenar, és un dels moments que formen part de la nostra vida quotidiana que repetim cada dia i, per tant, es converteix en una rutina que els infants han anat interioritzant. Quan veuen arribar el carro amb el berenar, ells es posen molt contents i fins i tot, alguns d’ells, arrosseguen les cadires fins a la taula per seure.

Els infants que fan els àpats a la taula, són els que ja caminen i/o es posen drets, que ja estan capacitats per seure a la cadira tots sols i mengen sols, amb el nostre ajuda si ho necessiten. Aquests àpats es fan en petits grups de dos o tres infants. La resta esperen amb l’altra educadora, jugant, mirant contes… D’aquesta manera aprenen a esperar i respectar torns.

Els infants que encara no estan preparats per seure a taula, fan els àpats a la falda d’una de les educadores. Aquest ho fan amb l’ajuda de l’educadora i a poc a poc van començant a menjar tots sols amb les mans o acompanyant-se amb la cullera.