Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància és clau pel desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu dels infants, ja que creixen, juguen i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.
Els components de les habilitats motrius són la constància i la resistència, la força i dosificació de l’energia, l’agilitat, coordinació i control del cos, la velocitat i capacitat de resposta i l’equilibri. És normal que cada infant destaqui més en un aspecte que en un altre i que cadascú tingui els seus propis reptes motrius.
Cada dia que fem psicomotricitat expliquem quines són les normes d’aquest espai, tot allò que es pot fer i el que no es pot. Posteriorment, fem el ritual de la força; una força que comença als peus fins a arribar al cap, que fa que prenguin consciència de les seves parts del cos fins que arriba el moment d’entrar a la sala. Els infants entren excitats i amb molta energia. És on es portarà a terme la sessió de treball corporal.
Un cop acabem aquesta estona de moviment, pintem un mural; aquesta fase de representació propicia l’estructuració i expressió de les vivències anteriors a través de la paraula i el gest gràfic.
Per finalitzar, demanem al grup seure per parlar una mica de tot allò que ha passat durant la sessió. Mencionem alguna cosa personal de cada infant per tal que tinguin reconeixement per part nostre i siguin conscients de la nostra mirada cap a ells i elles.
A l’estança verda fa ja un temps que anem observant com els infants mostren interès per moure diferents objectes que tenen al seu abast, sobretot les cadires; arrossegar-les, transportar-les, girar-les…, per això i pensant en els seus interessos tant individuals com col·lectius i per donar resposta a aquesta demanda que hem pogut observar a través del seu joc i les seves interaccions amb els objectes, vam decidir fer una nova proposta incorporant un nou material a l’estança; capses de cartó de diferents mides. Un material sorprenent, no estructurat, reciclat i d’ús quotidià amb diferents finalitats específiques, que afavoreix la imaginació, la creativitat dels infants i dona peu a la diversió, l’emoció i la sorpresa. Les caixes obren un univers d’experiències, faciliten la invenció i ofereixen infinites possibilitats de joc:
Potencia un joc imaginari molt ric, de descoberta i experimentació.
Fomenta habilitats motrius: l’equilibri, l’agilitat i la coordinació.
Afavoreix el joc en equip; col·laboració i relacions.
Fomenta el pensament creatiu i la resolució de problemes.
Proporcionen un joc espontani i estimula l’exploració.
Les caixes de cartró podem dir que han esdevingut eines poderoses per l’aprenentatge, el desenvolupament i la diversió dels infants de l’estança verda.
La família és el primer context educatiu dels infants, on reben l’afecte, l’atenció i els estímuls necessaris per al seu creixement. Per tant, establir una bona relació entre l’escola i les famílies és un vincle necessari per afavorir el desenvolupament integral dels nens i nenes i facilitar el seu benestar i aprenentatge.
L’escola en cap cas substitueix les funcions educatives pròpies de la família, sinó que comparteix i col·labora en el procés d’una manera responsable i respectuosa, cercant la complicitat de pares i mares envers les responsabilitats educatives dels seus fills i filles.
La comunicació amb les famílies és un punt importantíssim del nostre projecte educatiu. Intentem tenir i oferir a totes les famílies diferents canals d’informació, de col·laboració i de participació, ja que entenem que aquestes han de formar part activa de la vida de l’escola i del seu dia a dia.
Per afavorir una fluida relació entre família i escola establim diverses vies comunicatives tant individuals com col·lectives a través de la kindertic, a les reunions d’aula, les entrevistes individuals, les documentacions, el consell escolar i la comunicació en el dia a dia a les entrades i sortides dels infants.
Per altra banda, al llarg del curs oferim a les famílies que puguin compartir amb nosaltres algunes de les propostes a l’aula així com experimentacions, festes populars, venir a explicar un conte a l’estança, a tocar algun instrument per Santa Cecília, a explicar-nos la seva professió… i així poder compartir tots plegats i passar una estona agradable!
La mare de l’Arlet per la setmana de la música ens toca la flauta travessera
L’avi de l’Arlet col·labora en el projecte de l’hort
La mare del Liam ens explica la seva professió de perruquera i passa una estona jugant amb nosaltres al racó de la perruqueria
El pare de l’Arlet junt amb altres familiars de l’escola col·labora en la representació de Sant Jordi i fa el paper del cavaller Sant Jordi
La sala de la llum i foscor és un dels projectes que duem a terme com a escola del Gegant del Pi. Aquest, com els altres que tenim, ens identifiquen i no tan sols per la sala en sí sinó per la manera en que la presentem, cuidem els materials i l’ús que fem d’ella quan els infants hi són.
El joc lliure cobra una vegada més el protagonisme en els infants. Abans de anar-hi prepararem tots els materials, sempre intentant oferir les màximes possibilitats possibles i que tots els infants quedin coberts tant en les seves necessitats com en els seus interessos. Igual que a l’estança, el fet que ells decideixin amb que i com jugar, no vol dir que no existeixen certs límits i normes de convivència. Cada cop que anem, els expliquem i mica en mica els integren en la seva forma de fer. Els límits son els mitjans d’ajuda, els pilars importants per limitar el terreny de joc, les normes del joc de la vida, per a què els nens s’hi puguin bellugar de manera segura i protegida.
En aquesta sala disposem tant materials específics de llum ( taules de llum, blocs lluminosos, palmeres de fibra òptica, lots, pilotes sensorials lluminoses, objectes translúcids, quadrats de diferents mides que canvien de color) com materials inespecífics (elements naturals com fulles, branquetes de fusta, sorra de platja, etc).
Generalment, un cop al mes visitem aquesta sala separats en dos grups la qual cosa ens permet donar una atenció d’observació i acompanyament més individualitzada i alhora de més qualitat.
Cada sessió resulta diferent i única, ja que els grups es van canviant, els materials no sempre estan presentats de la mateixa manera i durant el moment de la proposta, segons les respostes dels infants, anem traient material que potser que en aquell moment no els interessa i presentem un altre que no havíem pensat quan preparàvem l’espai . Aquest fet també fa que per nosaltres, com educadores, sigui especial ja que sabem com comencem però mai com acabem.
Durant els primers anys de vida, tots els coneixements del medi s’adquireixen per mitjà dels sentits. Per tant, és molt important treballar les capacitats sensorials per desenvolupar les percepcions.
Amb la taula de llum treballem les capacitats sensorials; l’infant juga, experimenta, prova, pot observar els canvis de la llum, percebre diferents colors, formes…
En una de les taules vam proposar farina de galeta i diferents estris que van proporcionar diferents experiències i aprenentatges on els infants van poder percebre diferents qualitats sensorials, fer transvasaments i fer formes i dibuixos amb les mans. I a l’altra taula vam posar peces magnètiques de diferents colors i materials que permeten desenvolupar la imaginació creant les seves pròpies construccions.
hdrhdr
Un altre dels materials proposats van ser els cubs lluminosos on els infants feien construccions, comprovant per ells mateixos les diferents mides i la sensació d’equilibri al crear una torre.
A l’escola bressol, considerem el pati com una extensió de les estances i és per això que el contemplem com un espai de descoberta, joc i aprenentatge amb la llibertat i els beneficis que permet l’aire lliure.
Aquest pati el compartim totes les aules de grans, i està pensat amb diferents propostes, estructures i materials perquè els infants d’aquesta etapa puguin gaudir i triar un joc concret en funció dels seus gustos i interessos.
Cada matí es prepara el pati amb cura, triant i presentant els diferents racons d’una manera atractiva i amb l’objectiu de crear una provocació en els nens i nenes per tal que puguin fer un joc lliure elaborat i de qualitat.
El sorral acostuma a ser un dels punts de trobada per als infants que els agrada manipular, fer un joc sensorial, o també simbòlic. Entre ells i elles sorgeixen diferents idees, com per exemple, fer un pastís, amagar objectes sota la sorra, omplir els gots o galledes, fer transvasaments…
OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA
L’estructura gran satisfà les necessitats més motrius, ja que han de pujar escales, baixar pel tobogan, fer servir la rampa, etc. Les diferents taules, les caixes, tot està ple de possibilitats de joc infinites.
OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA
Els gronxadors sempre van molt buscats tot i així aprenen a esperar i adquireixen una gran és un capacitat de respectar el torn. De vegades uns infants gronxen a uns altres, però també els agrada fer-ho tot sols.
No ens podem oblidar de l’hort de pati que també dona molt de joc, ja que apareixen cargols, cucs, herbes i quan plantem els infants veuen com creixen els aliments d’allà.
OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA
Cada espai del pati, ofereix un joc i una possibilitat d’aprendre, de relacionar-se, d’observar i de gaudir, i la major part del temps són elles i ells que inventen i imaginen mil jocs diferents.
