Arxiu de la categoria: Uncategorized

L’educació musical a la primera infància

Publicat el per

L’expressió artística és un dels mitjans de comunicació que té l’infant per expressar les seves vivències i fantasies, i alhora fomenta la creativitat i la invenció, capacitats que una bona intervenció educativa ajudarà a potenciar. La música és un llenguatge universal i ple d’expressivitat, de manera que, per l’infant suposa una font d’energia, activitat i moviment. 

Amb el so ens comuniquem amb els infants fins i tot abans de néixer: tots naixem amb una història sonora que ens vincula estretament a la mare (el so del cor, del flux sanguini i de la mateixa veu). Així doncs, l’infant des de ben petit ja mostra una forta motivació per escoltar, s’orienta amb el so i rep informació de l’entorn a partir dels paisatges sonors que el configuren.

Les cançons ens han acompanyat al llarg de la nostra infància i continuen formant part de la nostra vida, és difícil imaginar una vida sense música o no recordar alguna cançó que hagi marcat la nostra infància. Les cançons infantils ajuden els infants a ampliar el seu vocabulari, a reforçar la seva memòria i ofereixen seguretat emocional i confiança. Per això, és important destacar que l’educació musical en la primera infància no és només l’ensenyament de cançons o fer servir música com a acompanyament, sinó que s’ha d’entendre com un instrument d’apropiació cultural, a través del qual l’infant rep continguts, formes d’expressió i tradicions pròpies del seu entorn social.

En l’àmbit musical, l’infant evoluciona de forma progressiva i cap a l’any i mig és capaç d’utilitzar tot el seu cos per respondre a la música d’una manera rítmica. Abans dels tres anys, ja distingeix sorolls, fa servir la cançó com a mitjà auxiliar dels seus jocs i manipula instruments senzills que té al seu abast. A més a més, el seu desenvolupament motor li permetrà anar avançant en la sincronització dels moviments de les mans o els peus amb la música.

L’educació musical a l’etapa infantil té un gran poder globalitzador, ja que propicia la interacció grupal mitjançant les propostes col·lectives. Les cançons i el joc seran la base del desenvolupament de les propostes musicals, que a més permetran establir relacions amb els diferents llenguatges. A més a més, l’adquisició del llenguatge musical es desenvolupa d’una manera molt similar a una llengua. La música parteix de la seva matèria primera, el so, i és per això que ens disposem a pensar en música en un sentit ben ampli:

• Des de les vivències i el coneixement que rebem a partir del so que ens envolta.

• Des dels vincles que creem amb les persones que interaccionen sonorament amb nosaltres, sigui per mitjà de la paraula, dels jocs sonors amb la veu, de les cançons o de les interpretacions musicals.

• Des dels referents musicals que escoltem i de la manera com vivim les experiències musicals en les nostres vides.

LA LLUM I LA FOSCOR: LA TAULA DE LLUM. ESTANÇA XALOC

Publicat el per

Un dels projectes que treballem a la nostra escola és el de la llum i la foscor; És un projecte que va néixer fa molts anys al Gegant de Pi i des d’aquell moment, l’equip educatiu ha continuat treballant i formant-se en aquest.

A la nostra escola disposem d’una sala per portar a terme totes les activitats relacionades amb la llum i la foscor, i on totes les estances del cicle de grans hi anem un cop al mes aproximadament.

Durant els primers anys de vida, tots els coneixements del medi s’adquireixen per mitjà dels sentits. Per tant, és molt important treballar les capacitats sensorials per desenvolupar les percepcions. L’infant aprèn a través dels sentits, s’obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant, des del joc amb ombres fins a l’experimentació amb diferents objectes i materials, els nens i nenes investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats.

La taula de llum és un objecte molt útil per fer aprenentatges, gaudir d’una manera diferent, d’experimentar amb la llum, amb objectes opacs, translúcids i transparents, jugar, fer ombres, pintar, treballar amb sorra, farina, etc.

Sovint, les taules de llum s’associen com un excel·lent recurs per a la ciència, l’exploració i el descobriment, però podem dir que són molt més que això. Són un recurs fantàstic per afavorir la creativitat i la descoberta.

L’IMPORTÀNCIA DELS JOCS DE FALDA. Estança Taronja

Publicat el per

En aquestes edats primerenques, els jocs de falda tenen un pes en l’educació dels infants. Són cançons, cantarelles, moixaines, les primeres manifestacions lúdiques que ajuden a crear i enfortir els vincles afectius i formen part de la vida quotidiana a l’estança.

 A través d’aquests jocs l’atenció és molt individualitzada, on l’infant normalment seu a la falda de l’adult, amb un contacte molt directe i íntim, on l’adult capta l’atenció de l’infant amb la mirada, transmetent el seu afecte i comunicant-se amb ell.

Aquests permeten als infants iniciar-se en la descoberta del seu propi cos i del seu entorn, on la veu de l’adult, és la protagonista per descobrir el llenguatge oral, la música i el ritme, els moviments que les acompanyen provocant tot un seguit d’emocions i sentiments.

En un principi les comença l’adult, després sorgeixen de manera espontània amb petites demandes, que els petits les expressen amb gestos i moviments o utilitzant el llenguatge verbal dient “més”, generant-se una gran complicitat.

En aquest joc, el plaer, la diversió pels petits saltirons que imiten el cavalcar del cavall fa que ens belluguem d’una certa manera, aprenent a escoltar i esperar el moment adequat en el qual ens deixem caure cap enrere.

“La música activa totes les Intel·ligències: la lògica, la numèrica, l’emocional, la verbal, la lingüística i l’abstracte”

                                                                   Gardner

                                                    (Psicòleg d’intel·ligències múltiples)

MANS QUE PARLEN. ESTANÇA GROGA

Publicat el per

El Sol ja enlluerna l’estança des de primera hora del matí, com si volgués sumar-se a l’escalfor que acarona cadascun dels infants. Parlem d’una escalfor que reconeix a l’infant per sobre del grup, que comparteix l’alegria i l’entusiasme de les descobertes, que acompanya, que dóna temps… Però sobretot parlem de l’escalfor que et cuida: aquella que et mira als ulls i com una carícia suau, et fa sentir important.

L’infant, per construir-se a si mateix i desplegar totes les seves capacitats, necessita teixir primer una xarxa de seguretat amb els adults de referència. Com diu Catherine L’Ecuyer, els infants triangulen entre l’entorn i la persona de confiança: quan l’infant sent que és cuidat per les educadores que l’acompanyen, és també més capaç d’explorar l’entorn. A més, aquest reconeixement té un impacte directe en la seva autoimatge.

Des d’aquest convenciment, sentim que oferir moments d’individualitat dins de la vida quotidiana de l’escola és prioritari i un cop més, els petits detalls cobren molt sentit: la manera en la que els infants són rebuts a mesura que van arribant a primera hora del matí, com es reconeix el comiat amb la família, com reben el petit esmorzar del matí, com s’acompanya el joc, com s’explica un conte… i tot el seguit d’accions on, d’alguna manera, el paper de l’adult juga un paper imprescindible.

En aquest sentit, les cures són el nostre millor aliat. Ho són per una infinitat de motius, però entre d’altres perquè es repeteixen diàriament i seguint la mateixa seqüència, oferint també a l’infant la possibilitat de preveure el que passarà, anticipar-se i implicar-se. A més, és el moment d’individualitat per excel·lència. És molt més que l’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant, és un moment d’intimitat que afavoreix el vincle entre l’adult i l’infant. El respecte cap al cos de l’infant permet també que ell es construeixi a si mateix des d’aquesta premissa.

I així, de cop, com si volguessin posar en valor aquesta reflexió, com si volguessin tornar el gest que els cuida i els fa sentir estimats, com un agraïment a la vida… conviden als seus iguals a apropar-se a l’escalfor que desprenen les seves mans.

MÉS ENLLÀ DEL PREVIST. ESTANÇA GROGA

Publicat el per

L’experiència, la formació i l’observació ens ha brindat una humil coneixença sobre la naturalesa de l’infant, les seves necessitats, les singularitats i el ritme natural del procés d’aprenentatge. En base a això i posant també la mirada en l’actual Decret 21/2021 d’educació infantil, vetllem per oferir un espai de joc segur, que afavoreixi l’autonomia de l’infant, la llibertat de moviment, la manipulació, l’experimentació, la creativitat, la descoberta i l’autoregulació. És per això que a poc a poc, l’espai ha procurat adequar-se als canvis que exigeix el pas del temps.

Maria Montessori ja destacava la importància del ambient. L’autora afirmava que una de les grans conquestes que fa el nen/a està directament relacionat amb l’ambient. L’infant respon a un nivell de sensibilitat tan intens que l’entorn desperta en ell un interès i un entusiasme que semblen penetrar en la seva pròpia persona. És més que un desig, respon a una necessitat vital: imprevisible i inesgotable. I aquesta incansable acció és la que volem posar en valor, perquè ens parla de la seva intel·ligència i de la seva naturalesa inconformista.

L’Alejandro i el Tao exprimeixen les possibilitats de la panera més enllà del seu ús tradicional: l’aixequen, la voltegen, la piquen… Necessiten desendreçar-la per conèixer les seves característiques al detall.

Voler envair tot l’espai disponible també ens parla d’aquesta necessitat d’absorbir l’ambient en la seva totalitat, sense deixar cap racó sense explorar. A més, que això és doni a l’aula ens parla també de la seva seguretat. Donar-se permís a si mateix per explorar el lavabo, que no és pas l’espai on les seves famílies els han convidat al joc, és una senyal inequívoca de fermesa.

Per l’infant res és banal, res passa per desapercebut. El Mario cerca la petitesa, s’apropa a la porta d’entrada a l’aula i para atenció en el topall de la porta: comprova que el seu dit entra a la perfecció pel forat i s’assegura de les possibilitats que li ofereix.