El pati com espai d’aprenentatge

Publicat el 29 de maig de 2025 per EBM EL GEGANT DEL PI

A l’escola bressol, considerem el pati com una extensió de les estances i és per això que el contemplem com un espai de descoberta, joc i aprenentatge amb la llibertat i els beneficis que permet l’aire lliure.

Aquest pati el compartim totes les aules de grans, i està pensat amb diferents propostes, estructures i materials perquè els infants d’aquesta etapa puguin gaudir i triar un joc concret en funció dels seus gustos i interessos.

Cada matí es prepara el pati amb cura, triant i presentant els diferents racons d’una manera atractiva i amb l’objectiu de crear una provocació en els nens i nenes per tal que puguin fer un joc lliure elaborat i de qualitat.

El sorral acostuma a ser un dels punts de trobada per als infants que els agrada manipular, fer un joc sensorial, o també simbòlic. Entre ells i elles sorgeixen diferents idees, com per exemple, fer un pastís, amagar objectes sota la sorra, omplir els gots o galledes, fer transvasaments…

L’estructura gran satisfà les necessitats més motrius, ja que han de pujar escales, baixar pel tobogan, fer servir la rampa, etc. Les diferents taules, les caixes, tot està ple de possibilitats de joc infinites.

Els gronxadors sempre van molt buscats tot i així aprenen a esperar i adquireixen una gran és un capacitat de respectar el torn. De vegades uns infants gronxen a uns altres, però també els agrada fer-ho tot sols.

No ens podem oblidar de l’hort de pati que també dona molt de joc, ja que apareixen cargols, cucs, herbes i quan plantem els infants veuen com creixen els aliments d’allà.

Cada espai del pati, ofereix un joc i una possibilitat d’aprendre, de relacionar-se, d’observar i de gaudir, i la major part del temps són elles i ells que inventen i imaginen mil jocs diferents.

L’educació musical a la primera infància

Publicat el 28 de maig de 2025 per EBM EL GEGANT DEL PI

L’expressió artística és un dels mitjans de comunicació que té l’infant per expressar les seves vivències i fantasies, i alhora fomenta la creativitat i la invenció, capacitats que una bona intervenció educativa ajudarà a potenciar. La música és un llenguatge universal i ple d’expressivitat, de manera que, per l’infant suposa una font d’energia, activitat i moviment.

Amb el so ens comuniquem amb els infants fins i tot abans de néixer: tots naixem amb una història sonora que ens vincula estretament a la mare (el so del cor, del flux sanguini i de la mateixa veu). Així doncs, l’infant des de ben petit ja mostra una forta motivació per escoltar, s’orienta amb el so i rep informació de l’entorn a partir dels paisatges sonors que el configuren.

Les cançons ens han acompanyat al llarg de la nostra infància i continuen formant part de la nostra vida, és difícil imaginar una vida sense música o no recordar alguna cançó que hagi marcat la nostra infància. Les cançons infantils ajuden els infants a ampliar el seu vocabulari, a reforçar la seva memòria i ofereixen seguretat emocional i confiança. Per això, és important destacar que l’educació musical en la primera infància no és només l’ensenyament de cançons o fer servir música com a acompanyament, sinó que s’ha d’entendre com un instrument d’apropiació cultural, a través del qual l’infant rep continguts, formes d’expressió i tradicions pròpies del seu entorn social.

En l’àmbit musical, l’infant evoluciona de forma progressiva i cap a l’any i mig és capaç d’utilitzar tot el seu cos per respondre a la música d’una manera rítmica. Abans dels tres anys, ja distingeix sorolls, fa servir la cançó com a mitjà auxiliar dels seus jocs i manipula instruments senzills que té al seu abast. A més a més, el seu desenvolupament motor li permetrà anar avançant en la sincronització dels moviments de les mans o els peus amb la música.

L’educació musical a l’etapa infantil té un gran poder globalitzador, ja que propicia la interacció grupal mitjançant les propostes col·lectives. Les cançons i el joc seran la base del desenvolupament de les propostes musicals, que a més permetran establir relacions amb els diferents llenguatges. A més a més, l’adquisició del llenguatge musical es desenvolupa d’una manera molt similar a una llengua. La música parteix de la seva matèria primera, el so, i és per això que ens disposem a pensar en música en un sentit ben ampli:

• Des de les vivències i el coneixement que rebem a partir del so que ens envolta.

• Des dels vincles que creem amb les persones que interaccionen sonorament amb nosaltres, sigui per mitjà de la paraula, dels jocs sonors amb la veu, de les cançons o de les interpretacions musicals.

• Des dels referents musicals que escoltem i de la manera com vivim les experiències musicals en les nostres vides.

LA LLUM I LA FOSCOR: LA TAULA DE LLUM. ESTANÇA XALOC

Publicat el 28 de maig de 2025 per EBM EL GEGANT DEL PI

Un dels projectes que treballem a la nostra escola és el de la llum i la foscor; És un projecte que va néixer fa molts anys al Gegant de Pi i des d’aquell moment, l’equip educatiu ha continuat treballant i formant-se en aquest.

A la nostra escola disposem d’una sala per portar a terme totes les activitats relacionades amb la llum i la foscor, i on totes les estances del cicle de grans hi anem un cop al mes aproximadament.

Durant els primers anys de vida, tots els coneixements del medi s’adquireixen per mitjà dels sentits. Per tant, és molt important treballar les capacitats sensorials per desenvolupar les percepcions. L’infant aprèn a través dels sentits, s’obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant, des del joc amb ombres fins a l’experimentació amb diferents objectes i materials, els nens i nenes investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats.

La taula de llum és un objecte molt útil per fer aprenentatges, gaudir d’una manera diferent, d’experimentar amb la llum, amb objectes opacs, translúcids i transparents, jugar, fer ombres, pintar, treballar amb sorra, farina, etc.

Sovint, les taules de llum s’associen com un excel·lent recurs per a la ciència, l’exploració i el descobriment, però podem dir que són molt més que això. Són un recurs fantàstic per afavorir la creativitat i la descoberta.

L’IMPORTÀNCIA DELS JOCS DE FALDA. Estança Taronja

Publicat el 28 de maig de 2025 per EBM EL GEGANT DEL PI

En aquestes edats primerenques, els jocs de falda tenen un pes en l’educació dels infants. Són cançons, cantarelles, moixaines, les primeres manifestacions lúdiques que ajuden a crear i enfortir els vincles afectius i formen part de la vida quotidiana a l’estança.

A través d’aquests jocs l’atenció és molt individualitzada, on l’infant normalment seu a la falda de l’adult, amb un contacte molt directe i íntim, on l’adult capta l’atenció de l’infant amb la mirada, transmetent el seu afecte i comunicant-se amb ell.

Aquests permeten als infants iniciar-se en la descoberta del seu propi cos i del seu entorn, on la veu de l’adult, és la protagonista per descobrir el llenguatge oral, la música i el ritme, els moviments que les acompanyen provocant tot un seguit d’emocions i sentiments.

En un principi les comença l’adult, després sorgeixen de manera espontània amb petites demandes, que els petits les expressen amb gestos i moviments o utilitzant el llenguatge verbal dient “més”, generant-se una gran complicitat.

En aquest joc, el plaer, la diversió pels petits saltirons que imiten el cavalcar del cavall fa que ens belluguem d’una certa manera, aprenent a escoltar i esperar el moment adequat en el qual ens deixem caure cap enrere.

“La música activa totes les Intel·ligències: la lògica, la numèrica, l’emocional, la verbal, la lingüística i l’abstracte”

Gardner

(Psicòleg d’intel·ligències múltiples)

MANS QUE PARLEN. ESTANÇA GROGA

Publicat el 27 de maig de 2025 per EBM EL GEGANT DEL PI

El Sol ja enlluerna l’estança des de primera hora del matí, com si volgués sumar-se a l’escalfor que acarona cadascun dels infants. Parlem d’una escalfor que reconeix a l’infant per sobre del grup, que comparteix l’alegria i l’entusiasme de les descobertes, que acompanya, que dóna temps… Però sobretot parlem de l’escalfor que et cuida: aquella que et mira als ulls i com una carícia suau, et fa sentir important.

L’infant, per construir-se a si mateix i desplegar totes les seves capacitats, necessita teixir primer una xarxa de seguretat amb els adults de referència. Com diu Catherine L’Ecuyer, els infants triangulen entre l’entorn i la persona de confiança: quan l’infant sent que és cuidat per les educadores que l’acompanyen, és també més capaç d’explorar l’entorn. A més, aquest reconeixement té un impacte directe en la seva autoimatge.

Des d’aquest convenciment, sentim que oferir moments d’individualitat dins de la vida quotidiana de l’escola és prioritari i un cop més, els petits detalls cobren molt sentit: la manera en la que els infants són rebuts a mesura que van arribant a primera hora del matí, com es reconeix el comiat amb la família, com reben el petit esmorzar del matí, com s’acompanya el joc, com s’explica un conte… i tot el seguit d’accions on, d’alguna manera, el paper de l’adult juga un paper imprescindible.

En aquest sentit, les cures són el nostre millor aliat. Ho són per una infinitat de motius, però entre d’altres perquè es repeteixen diàriament i seguint la mateixa seqüència, oferint també a l’infant la possibilitat de preveure el que passarà, anticipar-se i implicar-se. A més, és el moment d’individualitat per excel·lència. És molt més que l’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant, és un moment d’intimitat que afavoreix el vincle entre l’adult i l’infant. El respecte cap al cos de l’infant permet també que ell es construeixi a si mateix des d’aquesta premissa.

I així, de cop, com si volguessin posar en valor aquesta reflexió, com si volguessin tornar el gest que els cuida i els fa sentir estimats, com un agraïment a la vida… conviden als seus iguals a apropar-se a l’escalfor que desprenen les seves mans.