La taula d’experimentació (curiositat pels materials) Estança Verda

Publicat el per

Gràcies a l’aportació a l’estança de nous materials, estimulem a l’infant a una experimentació activa. Tot material nou crida l’atenció i provoca noves accions, tant individuals com conjuntes.

A l’estança Verda tenim una taula d’experimentació on anem variant materials de la vida quotidiana com farina de galeta, sorra, farina, pell de mandarina…, aquests tipus de materials ofereixen una gran varietat d’estímuls per percebre, sorprendre’ls, comparar, apilar…i donen peu a un dels jocs més naturals de la primera infància: omplir, buidar, posar, treure, transvasar…

També tenen contenidors naturals com mitjos cocos, petxines, pals, fulles, coladors per observar com cau el material que manipulen…

Podem observar com els infants experimenten, com exploren amb objectes de l’entorn natural i com gaudeixen d’un temps sense presses per actuar, mirar, provar, pensar…

Aquestes propostes afavoreixen la concentració, la precisió, la imaginació i la creativitat. Darrere del plaer de jugar s’hi amaga un llarg recorregut d’aprenentatges i mitjançant els sentits els infants viuran moltes experiències sensorials, sent ells mateixos els protagonistes del seu aprenentatge.

“ Tot el que l’infant obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un

saber molt diferent d’aquell que guanya quan se li donen les respostes “.   Emmi Pikler

  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera

La taula d’experimentació a l’estança lila

Publicat el per

Durant aquests darrers dies hem ofert una proposta nova a l’estança lila, la taula d’experimentació. Aquesta taula ja es quedarà amb nosaltres gairebé tot el curs i anirem posant diferents elements perquè els infants puguin anar manipulant i experimentant i d’aquesta manera, apropar als infants a tot allò que els envolta en el seu dia a dia a través dels diferents sentits.

Actualment, la tenim amb farina de galeta. Aquesta proposta la tenim cada dia oberta, durant una bona part del matí, per tal que els infants decideixin si volen o no experimentar. El fet de tenir-la al seu abast tanta estona i durant un llarg període de temps, els proporciona molta llibertat i continuïtat en el seu joc.

A vegades el primer o segon dia no els crida l’atenció, però al cap d’uns dies les nenes i nens que encara no s’havien apropat, comencen a fer-ho. L’objectiu d’oferir-la durant tant de temps, és perquè puguin fer les seves descobertes i poder repetir-les diverses vegades, sense pressa i amb calma. Els infants són qui decideixen amb què i quan volen experimentar, són els protagonistes del seu aprenentatge. 

Aquest tipus de proposta els proporciona un joc basat en el plaer d’exploració i investigació i dels diferents recipients seleccionats i distribuïts de manera acurada i molt pensada.  

Durant aquestes estones es crea un joc tranquil i delicat on els adults podem tenir el regal d’observar els ulls encuriosits i les mans menudes i treballadores dels infants gaudint de l’experiència; un plaer per tots els sentits.

“Tot el que l’infant obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que guanya quan se li donen les respostes”

Emmi Pikler

  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera
  • KODAK Digital Still Camera

Quan la família endolceix l’estança. Classe Groga

Publicat el per

L’inici de l’escola bressol suposa per a la majoria d’infants una sortida de l’estret cercle familiar. És un moment complex i summament sensible per a totes les parts implicades. Des de l’escola, l’equip educatiu és molt conscient de la delicadesa d’aquest moment i ha reflexionat en profunditat sobre la millor manera de dur-ho a terme. En aquest sentit, la disponibilitat de les famílies és una peça clau. I quan parlem de disponibilitat ens referim al terme des del seu significat més profund. Parlem de disponibilitat per estar presents, però també per ser-hi.

L’estança Groga aquest curs, s’ha vist envoltada de famílies atentes, presents i disposades a respectar la calma que requereix la primera infància. El silenci ha estat el nostre gran aliat. Un silenci atent i observador, que ens ha regalat l’oportunitat de no perdre’ns res: una mirada, un somriure, un crit, un plor, una trobada… Qualsevol acció ha estat successible de ser reconeguda pel grup d’adults en el que s’emmirallava. Un grup d’adults que de manera molt progressiva ha anat cedint temps als infants per poder reconèixer el nou espai i els nous referents.

La sortida de les famílies ha estat tan progressiva i esglaonada que sense esperar-ho, ens ha connectat amb la generositat i l’empatia. Els infants han cercat el somriure d’una altra família, el consol, una carícia, una invitació al joc… Han buscat la presència tan necessària de l’adult durant aquestes primeres setmanes. I sí, l’han trobat. Han trobat mans obertes, sinceres, curoses, generoses, empàtiques, sensibles i compassives. Unes mans que ens han fet recordar aquell antic proverbi africà que diu que per educar un infant cal tota la tribu.

Les fotografies només mostren un mos del que hem viscut durant aquest temps. L’afecte que hem compartit es queda en el record de l’Elia, el Mario, el Tao, la Chloe, la Carla, l’Alejandro, l’Enzo i el Lucas. Un record que encara avui, amb l’aula més buida, endolceix el seu dia a dia.

“Quan la criatura se sent estimada, es multipliquen les seves ganes de sentir-se digna d’aquesta estimació” (Eva Bach)

El joc a l’estança Rosa

Publicat el per

L’escola és un espai de descoberta, d’aprenentatge, de relacions i d’elaboració de coneixements. Durant el nostre dia a dia es donen moltes situacions que ajuden al fet que tot això es doni, però el que més es fomenta és el joc lliure.

El joc és indispensable en el desenvolupament afectiu, emocional, intel·lectual i social de l’infant alhora que es tracta de la seva via natural per expressar-se, per conèixer el món que l’envolta i per aprendre.

A l’escola oferim moltes oportunitats de joc, aprenentatge i relació. A la classe Rosa cuidem els espais, observem els seus interessos i arran d’això proporcionem gran varietat de materials per cobrir les necessito. No donem pautes concretes, amb la finalitat de fomentar la seva imaginació i creativitat, simplement acompanyem el moment de joc i descoberta de tots els infants tenint molt en compte el seu moment maduratiu.

A través de l’observació del joc de cada nen i nena anem descobrint com van desenvolupant diverses estratègies, com van utilitzant el llenguatge i el fet que decideixin lliurement quins materials i quin joc duran a terme, fomenta l’adquisició d’autonomia. Gràcies a aquesta observació fem diferents propostes com; plastilina, pintar amb ceres, jocs matemàtics, pintar pedres, etc. aquestes propostes van canviant i les tenen a l’abast per poder decidir lliurement que volen fer en cada moment.

Tot aquest espai de joc, dona peu a moltes converses entre elles i ells, a molts moments de relacions, i a vegades també a petits conflictes que la majoria de vegades solucionen soles i sols. També hi ha infants que encara no estan en el moment de relacionar-se amb els altres, ja que encara estan capficats en el seu propi autoconeixement.
Per tot això, hem de tenir en compte la importància de deixar espais de temps suficients per al desenvolupament de l’activitat per tal de poder arribar allà on necessitin, perquè arribin a resoldre conflictes o superar possibles reptes que es puguin trobar.

L’estona de dinar a la classe Llimona.

Publicat el per

L’hora de dinar és un dels espais més essencials i importants de la vida a l’escola. Es basa, entre d’altres, en l’alimentació dels infants i cobreix una de les seves necessitats més importants i bàsiques.
És un moment en el qual ens coneixem, compartim, ens comuniquem i ens relacionem, no només amb l’adult sinó també amb els altres companys/es.
Aquesta estona forma part d’una rutina diària que es va repetint dia rere dia, la qual cosa, com a escola la cuidem i l’organitzem per tal de donar seguretat i tranquil·litat als infants. Fer cada dia el mateix i continuar una rutina, els ajuda a saber el que vindrà després i anticipar-se a les situacions que es puguin donar, provocant que a poc a poc s’esdevinguin més autònoms.
En aquestes primeres edats mirem d’oferir una atenció personalitzada. Procurem respectar el ritme de cada infant mirant que siguin autònoms segons les seves capacitats i habilitats, sense interferir en tot el que poden fer per si sols ( utilitzar la cullera, rentar-se amb un tovalló, decidir quan volen beure, posar/treure i guardar pitet a la safata,…)

Planificar i organitzar aquestes estones resulta clau per tal de poder acompanyar els infants observant, donant temps i proporcionant les eines necessàries que afavoreixin la seva autonomia.

A la classe llimona ens hem trobat que molts infants es queden a dinar de manera fixe. A causa de aquest nombre de nens i nenes, ens trobàvem en els primers dies que no podíem donar aquesta atenció personalitzada. Per tant, després d’observar la situació, com a equip vam decidir menjar per torns. Mentre 4 infants dinen amb una educadora, els altres juguen a la classe amb la monitora que ens ajuda cada dia. Seguim cada dia el mateix ordre, per tal que ells i elles anticipin i coneguin quin serà el seu moment per dinar.
El fet de dinar per torns, també ens ha provocat que en moltes ocasions vagin entrant al dormitori a poc a poc i puguem gaudir d’aquest hàbit de forma tranquil·la i amb calma.
La nostra fita consisteix a arribar a un punt on en un mateix torn puguem dinar tots i totes alhora, però ara mateix donem més importància al fet de poder acompanyar-los i viure aquest moment relaxat.

Tots aquests canvis es deuen a que no hem d’oblidar mai que el nostre principal objectiu com educadores ha de ser que els infants gaudeixin d’aquest moment fent-los sentir del tot competents.

“En el dia a dia res no és banal, res no és rutina, sinó que tot depèn del valor que s’atribueix a cada moment de la relació amb l’infant.” – Montserrat Fabrés