Recentment, els infants de la classe Rosa hem plantat faves!
El dia d’abans de l’activitat vam deixar un grapat de llegums en aigua, i al dia següent va arribar el gran dia de la plantada.
En petits grups, cada infant tenia el seu propi recipient, i amb l’ajuda d’una cullera, l’omplien de terra, amagàven la llavor, i finalment els van regar.
Cada nen/a pot identificar el seu propi recipient amb la seva foto, així durant els propers dies s’encarregaran de regar-les i cuidar-les.
Ha estat una activitat molt divertida per tots/es on han participat d’aquest procés de plantar.
A continuació us deixem un recull d’imatges on els podeu veure gaudir.
La darrera proposta manipulativa a la classe Xaloc ha sigut l’experimentació amb rotllos de paper de vàter.
En arribar a la classe, els infants es van trobar amb els rotllos de paper de vàter penjant de la corda i pintats amb colorants de diferents colors. Després de l’observació del material d’experimentació, van començar a estirar els diferents rotllos de paper i es van començar a embolicar en ells. Per a, posteriorment, trencar el paper, jugar amb aquest a terra, llençar-lo a l’aire i amagar-se a sota dels trossos, o barrejant-los tots.
Finalment, us deixem un recull d’imatges del procés de l’activitat amb els infants.
L’hora de dinar a l’escola és també un hàbit que els infants han anat coneixent al llarg del curs. És un hàbit perquè es repeteix dia a dia i això el converteix en una seqüència predictible, que permet als infants preveure el que passarà i actuar en conseqüència. La repetició fa que els infants es sentin segurs perquè saben el que succeirà i això els ajuda a mostrar-se més autònoms. De fet, només cal separar les taules de la paret perquè els infants que es queden a dinar busquin el seu lloc a taula. Simultàniament, els companys/es que marxen a casa, també reclamen la seva pròpia rutina, que pot ser ajudar a repartir els pitets o el seu tros de pa.
Seguint la mateixa línia, el menjar es serveix a taula, com a gest de cura i respecte cap a la seva persona. Primer es mostra i desrpés s’ofereix. A aquestes alçades de curs, cal dir que els infants fan un ús dels estris, en aquest cas les culleres, prou acurat. Malgrat tot, les educadores ens mostrem molt a prop per oferir el nostre acompanyament sempre que mostrin aquesta necessitat o desig, fent ús d’una segona cullera.
Així doncs, a mesura que van acabant es van aixecant i fent ús de les tovalloles húmides els ajudem a rentar-se i preparar-se per anar a dormir.
Per primera vegada hem anat a la sala de la llum i la foscor, un projecte que treballem des de l’escola per tal d’apropar als infants a les diferents opcions que ens proporciona tant la llum, com la foscor. A partir de la llum, del color, de la claror, la foscor i de les ombres en moviment (del propi cos i dels objectes), ajudem els infants a tenir un desenvolupament integral de certes percepcions d’objectes i ambients que es generen a la sala i als quals no estan tan acostumats. La percepció a partir dels sentits, és el mecanisme principal per conèixer el seu de l’entorn, així col·laborem en el seu procés d’ensenyament- aprenentatge, on també es treballen altres conceptes importants com ara, la motricitat fina o el llenguatge matemàtic.
Com podeu veure a les imatges primer entrem amb el llum encès per conèixer l’espai i els materials que presentem. A poc a poc anem encenent amb ells tots els elements de llum i quan ja tenim certa llum a la sala, apaguem el llum d’aquesta.
Els infants manipulen els diferents materials que els desperten interès, explorant l’espai i les diferents propostes, com ara la taula de llum amb farina de galeta per poder dibuixar, la taula de llum amb diferents materials translúcids i opacs, els cubs lluminosos per apilar, etc.
La llum esdevé aleshores art, no solament pel fet d’il·luminar el que és bell, sinó també com a mitjà per presentar i afavorir una situació per al descobriment infantil, que necessita ser explicat o comprés i alhora compartit.
La introducció dels llibres en els més petits passen en primer lloc per un contacte sensorial; els manipulen amb la boca, els apilen, els observen, passen els fulls… Fins que a poc a poc arriben a ser capaços d’interessar-se per una petita narració.
Ara mateix, ens trobem en un punt que observem que miren les imatges i sovint te’l donen per tal que posis paraules a aquestes. A més a més, ens trobem en un moment que entre ells mateixos i elles mateixes comparteixen mirades, primeres paraules i llenguatge no verbal.
A través dels contes els infants miren, juguen, experimenten i és un recurs per estimular el plaer d’escoltar, imaginar i que arribin a desenvolupar la concentració.. Els contes permeten descobrir i experimentar amb la fantasia i fomenta l’adquisició del llenguatge.
