Fa un temps que des de l’escola us vàrem proposar a les famílies que pintéssiu unes fustes rodones pensant en el vostre fill o filla. Hem esperat fins que les tinguéssim totes per poder repartir-les i explicar-hi als infants que és allò. Aquestes fustes representen a cada pare i cada mare, que ha pintat amb tot el seu amor aquell element pensant en el seu tresor més apreciat. Quan va arribar el dia de repartir-les els hi vàrem explicar que aquelles fustes les havien pintat els papes i les mames per ells i elles i un per un els hi vam repartir de manera ritualitzada, ja que la fusta que havia pintat el pare la dipositàvem a la mà dreta de l’infant i la de la mare a l’esquerra (En pedagogia sistèmica la part dreta simbolitza la part masculina i tot el sistema familiar masculí i la part dreta la femenina i tot el seu sistema familiar).
Va ser un moment preciós veure com cadascú rebia aquell detall tan bonic que els seus pares havien fet amb tanta cura i amor i així ho van expressar molts, cridant i rient de l’emoció. Des d’aquell moment les fustes formen part del material de l’estança i és meravellós poder observar com juguen amb elles i com cada infant reconeix a la perfecció quines són les seves. Amb aquest material aconseguim tenir un trosset de casa dins la classe.
Els infants, amb aquest element, busquen refugi quan se senten insegurs, sensibles o quan necessiten sentir la família una mica més a prop. A més a més fa que tots reconeguin i tinguin cura d’aquest element tan especial per tot el grup- classe, fent que neixi el sentiment de pertinença de grup, on cada peça en forma part i del qual tots i totes en som membres.
