Al mes de maig ens hem animat amb la pintura. Els infants van intuir que alguna proposta nova passaria donat que els hi vam plantejar que es posessin una bata. Alguns observaven estranyats i d’altres es miraven divertits al mirall.
Al vidre del passadís vam enganxar un paper d’embalar blanc. Als bancs van oferir la pintura en plats, a més a més de pinzells per pintar.
De seguida no van dubtar i tots es van animar a participar. A mesura que avançava el temps, infants com el Bruno R, la Vera o el Martín van provar de pintar-se el cos o utilitzar les mans per acolorir el mural. Mitjançant anaven perdent l’interès, els hi donaven la possibilitat de rentar-se i anar al pati.
Aquest tipus de propostes ajuden als infants a descobrir noves textures, a jugar amb els colors, a treballar la psicomotricitat fina i inclús a descobrir el seu propi cos.
Com tota proposta se‘ls hi explica els límits i les normes d’aquesta, ràpid la Sofia ens va dir: ” a terra no, al paper sí”. Amb les seves paraules i accions podem observar com de mica en mica assimilen i accepten allò que poden fer o que no, controlant així els seus impulsos més naturals i primitius.

Les activitats plàstiques esdevenen activitats fonamentalment lúdiques en què l’infant es submergeix amb totes les seves vivències i emocions.

A la tornada de les vacances de Nadal, la classe lila va començar a sortir a fer psico. Des del primer dia aquesta proposta va ser acollida amb molt d’èxit.

Ens trobem en un moment que els infants necessiten moure’s i descarregar la seva energia. Constantment posen al límit les seves capacitats i descobreixen fins a quin punt poden arribar. A l’aula sempre disposem d’un petit racó on puguin satisfer aquestes necessitats però la sessió de psico ens permet provocar diferents situacions alhora. Durant aquesta estona els nens i nenes poden córrer i provar el seu cos.

A més a més, es disposa d’espais per a aquells infants que necessitin relaxar-se i tornar a un estadi de calma i tranquil·litat com és el cas per exemple d’un petit racó de contes. La cantonada de les construccions també és molt utilitzada on poden potenciar la seva psicomotricitat fina entre d’altres.

Durant aquesta estona es donen molts moments tant individuals com col·lectius. Comencen a aprendre a “jugar junts”, intenten resoldre petits conflictes entre ells i sobretot podem observar com es busquen entre ells per compartir les seves vivències junts.

This slideshow requires JavaScript.

Davant la resposta tan positiva que tenim dels infants davant les propostes de manipulació i experimentació, aquest mes ens hem animat amb la farina.

Els infants s’esperen esmorzant fruita i escoltant un conte mentre l´Úrsula prepara tota l’aula. Quan vam acabar d´aquesta estona es van trobar una proposta molt atractiva per ells. Vam preparar diferents safates plenes de farina acompanyades de diferents estris de metall i de fusta perquè els infants poguessin manipular..

La majoria d’infants s’apropaven amb curiositat a les taules, i de seguida es van animar a tocar la farina. Molts d’ells exploraven amb les mans la seva textura, feien transvasaments, jugaven a cuinetes. Vam observar com els infants eren capaços de concentrar-se en el seu joc i es deixaven anar a través de la calma ficant-se en aquest món ple d’experiències i nous aprenentatges.

Nosaltres com adultes, els vam deixar fer i ells van ser amos del seu joc i quina trajectòria agafava.

This slideshow requires JavaScript.

Durant el mes de març hem fet alguns petits canvis en les nostres rutines. A l’hora de dinar hem tret les cadires de tres posicions per les que utilitzem els adults, però a la mida d’ells. El canvi va resultar un èxit i vam observar que durant el dia escollien jugar a taula asseguts. Vist el seu interès, vam decidir fer-ne una proposta que requerís seure i vam pensar en la plastilina. A més a més, vam considerar que ja estaven preparats per manipular aquest material i descobrir-lo.
La primera vegada li vam presentar tan sols la plastilina per observar la seva acceptació. La proposta va ser acollida amb molt d’interès. Durant una estona, els vam veure concentrats i encuriosits. Van fer xurros, pilotes petites i grans, la van fer a trossos petits… Van descobrir que si la trepitjaven es quedava enganxada a la sabata i molts d’ells s’enfadaven per tindre allò.
Un cop viscut aquest primer contacte ens hem plantejat oferir la pròxima vegada la plastilina amb estris perquè puguin tallar, fer figures, recipients per fer trasbalsaments…
Com a escola, intentem que a partir dels seus interessos neixi el seu propi coneixement.

A continuació us deixem un recull d´imatges per tal que pugueu veure que concentrats hi eren.

Des de l’escola creiem i donem rellevància al joc lliure com a base de l’aprenentatge dels infants. És per això que el contingut i l’estètica de l’aula és molt important pe a nosaltres.
Cada racó i cada material està pensat per entendre i satisfer les necessitats evolutives en què es troba cada nen o nena. Però a la vegada ha de provocar l’interès de l’infant per tal que aquest s’apropi i elabori coneixement per a ell mateix.
Creiem en els aprenentatges significatius i vivencials. El coneixement neix dels seus interessos i per tant és molt important la nostra observació per tal de preveure allò que necessiten en aquell moment.

This slideshow requires JavaScript.

A les fotografies es pot observar diferents jocs dels infants de la classe lila. Alguns compartits i d’altres individuals.
Veiem com els àlbums familiars i els contes són molt presents durant el dia. D’igual forma, observem que es troben en una fase de construcció i destrucció.
“Crear per després destruir”. Sembla que els hi fa tant de goig una acció com una altra. Tancar i obrir portes. Tanmateix, trobem un gran interès per manipular i experimentar com per exemple omplir, buidar, trasbalsar, …
De mica en mica s’endinsen en un joc més madur i molts ja són capaços de crear un joc simbòlic més minuciós i molt real, sense deixar de banda la seva vessant més màgica que tan sols tenen ells com a menuts.