No hi ha millor manera de passar els últims dies d’escola que jugant amb els companys i companyes. El joc dels infants de la classe Taronja ha anat creixent i perfeccionant-se, i actualment són capaços de fer moviments bastant precisos i de certa dificultat mentre juguen.

El joc permet als infants utilitzar la seva creativitat mentre desenvolupen la seva imaginació, destresa, força física, capacitat cognitiva i emocional. És a través del joc que els nens d’una edat primerenca interactuen entre ells i amb el món que els envolta. Jugar permet als nens crear i explorar un món que encara no dominen. L’aprenentatge primerenc i el joc són fonamentalment activitats socials i afavoreixen el desenvolupament del llenguatge i el pensament. També els permet desenvolupar habilitats socials i emocionals, i s’ha demostrat que els nens que juguen amb joguines, actuen com a científics i aprenen buscant i escoltant el que els envolta.

Hauríem de deixar que els nens aprenguin a través de l’observació, en comptes de la memorització passiva o la instrucció directa.  El joc no dirigit permet als nens aprendre a treballar en grup, compartir, negociar, resoldre conflictes i aprendre habilitats d’autogestió. Els permet practicar habilitats de decisió, moure’s al seu propi ritme, descobrir les seves pròpies àrees d’interès i, en definitiva, participar plenament en les passions que els estimulen.

“ÉS EN EL JOC I NOMÉS EN EL JOC ON EL NEN I L’ADULT SÓN CAPAÇOS DE SER CREATIUS I D’UTILITZAR EL TOTAL DE LA SEVA PERSONALITAT, I NOMÉS AL SER CREATIU, L’INDIVIDU ES DESCOBREIX A SÍ MATEIX” Donald Woods Winnicott

Aprofitem aquesta entrada per desitjar a totes les famílies i bon estiu!

La psicomotricititat és el conjunt “d’interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensori motrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial”. És l’acció del sistema nerviós central que crea una consciència en l’ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l’espai o el temps.

Segons Aucouturier (1993b), existeixen tres nivells d’expressivitat motriu a través dels quals l’infant expressa la seva història profunda. El primer nivell són les sensacions internes del cos: plaer de pressionar, empènyer, rotació, caiguda, postural, d’equilibri, de conquistar altura, saltar.. El segon nivell se centra en les experiències de plaer i displaer, imatges i vivències viscudes a partir de la trobada de la mirada amb l’altre: plaer d’entrar i sortir, amagar-se i desordenar, etc. i el tercer nivell que fa referència a l’aparició del “com si” destaquen els jocs simbòlics i el plaer de pensar.

A l’aula taronja ens trobem en aquest segon nivell i per això una de les propostes que els hi oferim és el túnel. Un moment ple de situacions diferents, on alguns infants hi entren i surten de seguida, on altres observen i ho fan lentament i fins i tot hi ha qui mira i no gosa a entrar.

Quedar-se amagat uns instants significa començar a separar-se de la mirada de l’adult, de la seva presència, per la seva pròpia voluntat, en la seguretat que li ofereix aquest tipus de joc. Muntar un túnel amb diverses entrades i sortides evita angoixes de no poder sortir i així dona sensació de llibertat. En aquest moment evolutiu qualsevol racó per amagar-se és molt apropiat per acompanyar aquesta separació amb l’adult.

Per nosaltres és important i enriquidor que les famílies puguin venir a l’escola per col·laborar o participar d’alguna activitat dels seus fills i filles.

En aquest cas, la família del Noah ens va comentar que el Dani, el pare, sap tocar la guitarra, així que nosaltres de seguida els vam convidar a venir a l’aula. Hem esperat un temps a que fossin una miqueta més grans i gaudir d’una forma més conscient aquest “mini” concert.

El cert és que va  anar fenomenal. El Dani ho va fer genial i a més de tocar la guitarra ens va cantar, i hem de dir que ho fa molt bé. Els infants de l’aula Groga també van venir a escoltar i gaudir de tot.

Els nens i nenes van ballar, picar de mans i un cop va acabar, el Dani ens va deixar tocar les cordes de la guitarra, per poder fer música amb els nostres dits.

Ha resultat una experiència molt positiva i esperem que el Dani i la Yael gaudissin tant com nosaltres.

A les aules anem afegint objectes nous a mesura que el seu desenvolupament avança i les seves necessitats varien.

Hem deixat fixa per a que juguin aquests materials de fusta i metacrilat de diferents colors. Han descobert que si es posen aquest quadrat davant els ulls allò que veuen canvia el color, és a dir, el món que els envolta es torna diferent.

És habitual que els infants de la classe Taronja agafin aquestes construccions i hi juguin, acostant la seva cara a la transparència. Ara ja saben què passa, però això no fa desaparèixer la curiositat i la capacitat per experimentar que tenen de forma innata.

This slideshow requires JavaScript.