La psicomotricititat és el conjunt “d’interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensori motrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial”. És l’acció del sistema nerviós central que crea una consciència en l’ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l’espai o el temps.

Segons Aucouturier (1993b), existeixen tres nivells d’expressivitat motriu a través dels quals l’infant expressa la seva història profunda. El primer nivell són les sensacions internes del cos: plaer de pressionar, empènyer, rotació, caiguda, postural, d’equilibri, de conquistar altura, saltar.. El segon nivell se centra en les experiències de plaer i displaer, imatges i vivències viscudes a partir de la trobada de la mirada amb l’altre: plaer d’entrar i sortir, amagar-se i desordenar, etc. i el tercer nivell que fa referència a l’aparició del “com si” destaquen els jocs simbòlics i el plaer de pensar.

A l’aula taronja ens trobem en aquest segon nivell i per això una de les propostes que els hi oferim és el túnel. Un moment ple de situacions diferents, on alguns infants hi entren i surten de seguida, on altres observen i ho fan lentament i fins i tot hi ha qui mira i no gosa a entrar.

Quedar-se amagat uns instants significa començar a separar-se de la mirada de l’adult, de la seva presència, per la seva pròpia voluntat, en la seguretat que li ofereix aquest tipus de joc. Muntar un túnel amb diverses entrades i sortides evita angoixes de no poder sortir i així dona sensació de llibertat. En aquest moment evolutiu qualsevol racó per amagar-se és molt apropiat per acompanyar aquesta separació amb l’adult.

Per nosaltres és important i enriquidor que les famílies puguin venir a l’escola per col·laborar o participar d’alguna activitat dels seus fills i filles.

En aquest cas, la família del Noah ens va comentar que el Dani, el pare, sap tocar la guitarra, així que nosaltres de seguida els vam convidar a venir a l’aula. Hem esperat un temps a que fossin una miqueta més grans i gaudir d’una forma més conscient aquest “mini” concert.

El cert és que va  anar fenomenal. El Dani ho va fer genial i a més de tocar la guitarra ens va cantar, i hem de dir que ho fa molt bé. Els infants de l’aula Groga també van venir a escoltar i gaudir de tot.

Els nens i nenes van ballar, picar de mans i un cop va acabar, el Dani ens va deixar tocar les cordes de la guitarra, per poder fer música amb els nostres dits.

Ha resultat una experiència molt positiva i esperem que el Dani i la Yael gaudissin tant com nosaltres.

A les aules anem afegint objectes nous a mesura que el seu desenvolupament avança i les seves necessitats varien.

Hem deixat fixa per a que juguin aquests materials de fusta i metacrilat de diferents colors. Han descobert que si es posen aquest quadrat davant els ulls allò que veuen canvia el color, és a dir, el món que els envolta es torna diferent.

És habitual que els infants de la classe Taronja agafin aquestes construccions i hi juguin, acostant la seva cara a la transparència. Ara ja saben què passa, però això no fa desaparèixer la curiositat i la capacitat per experimentar que tenen de forma innata.

This slideshow requires JavaScript.

Jugar amb bombolles de sabó potencia el desenvolupament del cos i dels sentits.

A l’aula Taronja vam acompanyar aquest moment d’una música relaxant per donar més calidesa a l’activitat. Mentre la Montse anava fent bombolles els infants les seguien amb la mirada. Alguns van necessitar de cert temps per acostar-s’hi i intentar agafar-les. A poc a poc s’anaven animant i molts d’ells i elles van voler atrapar-les… però, pummm!, esclataven abans de poder tocar-les.

Els nadons estan captivats només per veure sortir aquestes bombolles, tan senzilles però alhora tan sorprenents i fascinants.

De ben segur que repetirem aquesta activitat.