Aquesta setmana a Sant Joan Despí és la setmana de la ciència. Llavors avui hem tingut una visita molt especial. Ha vingut l’Àngel amb uns animals que precisament a la classe Xaloc els hi agraden molt…els cargols!!!

Ens ha explicat moltes coses curioses de la vida dels cargols: on viuen, que mengen, el moviment que fan, que uns porten una closca i d’altres no (els llimacs), que els hi agrada sortir quan els hi toca l’aigua, etc.

Els infants han pogut agafar unes lupes per veure’ls de més a prop.  Mitjançant  un vidre transparent, els infant s’han posat a sota i han pogut veure com s’arrossegaven. També han pogut tocar diferents closques de colors, mides i textures que hi havia en una safata molt gran amb sorra i per acabar ens ha mostrat un munt de contes on hi havia cargols.

Ha estat una experiència molt entretinguda que els nens i nenes han gaudit moltíssim i hem après moltes coses noves.

A continuació us fem un petit recull de fotografies.

El passat divendres vam marxar de pont quatre dies celebrant la castanyada amb tots els infants de la classe xaloc. Com escola, tenim l’objectiu que els nens i nenes coneguin i vivenciïn les nostres festes tradicionals.

Ja portàvem tot el mes parlant de Maria Castanyera, ballant i explicant la seva dansa i història. Per fi va arribar el dia en què aquesta velleta tan dolça va baixar de la muntanya per tal de fer-nos aquesta visita tan esperada.

Tal com intuíem, la classe xaloc va rebre el personatge amb molt d’entusiasme. Quan va entrar de seguida van explicar que teníem una petita titella com ella que va sortir de la porta de l’armari.

Per sorpresa nostra ens va portar un caragol-titella i moniatos per menjar. Quan vam veure el detall que ens va portar, els infants van voler ensenyar a Maria Castanyera els caragols que tenim a classe, Heidi i Pedro.

Després vam ballar i els van explicar moltes coses… penso que Maria Castanyera va marxar una mica atabalada de tanta informació.

Després d’aquesta estona tan divertida, Maria Castanyera ens va dir adeu fins a un altre curs.

Ja ha arribat la tardor i en el pati dels grans ja comencem a veure fulles dels arbres a terra, escorça dels arbres que cau i també éssers vius com els cargols que sobretot els dies de pluja ens els trobem a l’hort i a les plantes.

Un matí la nostra companya Sandra va trobar dos cargols i de ben grossos. Molts atents observavem els seus moviments i com treien aquestes llargues banyes. Vam pensar de que podrien ser uns bons companys d’aula i que tots plegats els cuidariem molt.

Quan vam arribar a la nostra classe els vam ficar a dins d’un pot amb ventilació i entre tots els hi anàvem posant de menjar (herbes de l’hort, de les plantetes…). Vam seure a decidir quin nom volíem per aquests dos amics i van sorgir molts noms que anaven dient els infants i també les educadores com per exemple Thiago, Martina, Jacky, Pepito… I finalment va guanyar Heidi i Pedro!!!

Un cop decidit el nom vam explicar les normes que volíem establir per la cura dels cargols i com havíem d’actuar davant d’ells (de no treure’ls del pot, de què el pot ha d’estar sempre en el mateix lloc, etc.) i els infants ho respecten molt i ho fan molt bé.

Vam posar dues lupes perquè els infants que vulguin puguin veure’ls de més a prop.

Cada dia els hi posem aigua per veure si es desperten i aconseguim que surtin. De tant en tant anem a cuina a què ens donin enciam la Carmen i la Gemma perquè sabem que els hi agrada molt als cargols.

Fa un mes i mig que som la classe Xaloc. De mica en mica, els infants s’adapten als nous espais i persones. Cadascú ha necessitat el seu temps i no tots i totes ho passen de la mateixa manera.
Cada dia hem intentat acompanyar des del respecte tota aquesta barreja de sentiments i emocions que experimenten durant aquestes estones.
L’adaptació escolar no és un procés gens fàcil que requereix comprensió per part de les persones adultes.
El fet de tornar a tenir la possibilitat de l’estança de les famílies durant aquest període, ens ha facilitat el procés. Els nens i nenes ens han pogut conèixer al costat de les seves persones més estimades i d’altres ens ha tornat a trobar agafats de la mà d’aquestes.
En aquestes setmanes no tan sols necessiten un acompanyament del plor sinó que cada infant necessita una observació, una organització i un treball educatiu d’equip.
A continuació, us presentem algunes de les fotografies que tenim d’aquests dies.