Ja ha arribat la tardor i en el pati dels grans ja comencem a veure fulles dels arbres a terra, escorça dels arbres que cau i també éssers vius com els cargols que sobretot els dies de pluja ens els trobem a l’hort i a les plantes.

Un matí la nostra companya Sandra va trobar dos cargols i de ben grossos. Molts atents observavem els seus moviments i com treien aquestes llargues banyes. Vam pensar de que podrien ser uns bons companys d’aula i que tots plegats els cuidariem molt.

Quan vam arribar a la nostra classe els vam ficar a dins d’un pot amb ventilació i entre tots els hi anàvem posant de menjar (herbes de l’hort, de les plantetes…). Vam seure a decidir quin nom volíem per aquests dos amics i van sorgir molts noms que anaven dient els infants i també les educadores com per exemple Thiago, Martina, Jacky, Pepito… I finalment va guanyar Heidi i Pedro!!!

Un cop decidit el nom vam explicar les normes que volíem establir per la cura dels cargols i com havíem d’actuar davant d’ells (de no treure’ls del pot, de què el pot ha d’estar sempre en el mateix lloc, etc.) i els infants ho respecten molt i ho fan molt bé.

Vam posar dues lupes perquè els infants que vulguin puguin veure’ls de més a prop.

Cada dia els hi posem aigua per veure si es desperten i aconseguim que surtin. De tant en tant anem a cuina a què ens donin enciam la Carmen i la Gemma perquè sabem que els hi agrada molt als cargols.

Fa un mes i mig que som la classe Xaloc. De mica en mica, els infants s’adapten als nous espais i persones. Cadascú ha necessitat el seu temps i no tots i totes ho passen de la mateixa manera.
Cada dia hem intentat acompanyar des del respecte tota aquesta barreja de sentiments i emocions que experimenten durant aquestes estones.
L’adaptació escolar no és un procés gens fàcil que requereix comprensió per part de les persones adultes.
El fet de tornar a tenir la possibilitat de l’estança de les famílies durant aquest període, ens ha facilitat el procés. Els nens i nenes ens han pogut conèixer al costat de les seves persones més estimades i d’altres ens ha tornat a trobar agafats de la mà d’aquestes.
En aquestes setmanes no tan sols necessiten un acompanyament del plor sinó que cada infant necessita una observació, una organització i un treball educatiu d’equip.
A continuació, us presentem algunes de les fotografies que tenim d’aquests dies.

A la classe Xaloc ha arribat el racó de la perruqueria!

La primera setmana de maig vam poder començar a gaudir de la perruqueria a la nostra aula. Els infants des del primer dia han mostrat un gran interès per aquest espai i per tot el material que es troba en ell: cadires, rul·los, clips amb trenes, revistes, mostres de tints, pintes, mirall, assecadors, xampús…

En Guim va voler col·laborar en muntar aquest racó i ens va portar més material, i així tots junts vam anar preparant la nostra perruqueria.

A vegades les sessions de perruqueria les gaudeixen els infants mateixos: un seu a la cadira mentre un altre li renta el cabell o li pentina. D’altres vegades són les nines de la classe les quals són part de la clientela; així i tot, també els hi agrada pentinar-se i decorar-se el cap a ells mateixos i mateixes.

És un espai que els hi agrada molt, on són protagonistes i poden pentinar i ser pentinats. On poden compartir, però si volen, poden estar també soles i sols. On experimenten i desenvolupen el seu joc simbòlic.

Per tal que pugueu veure com ens ho passem, us deixem algunes fotos.

El dimecres 4 de maig va ser un dia diferent, vam rebre una visita que esperàvem amb moltes ganes: va venir la policia!!
En Jose i l’Àlex són dos policies locals de Sant Joan Despí que ens van venir a explicar un conte sobre les normes viàries. Després vam fer una activitat on havíem d’estar súper atentes i atents al semàfor que portaven. Quan el semàfor estava de color vermell… STOP! No podíem passar. Però quan estava verd el camí era tot nostre!
La sorpresa va ser quan vam sortir fora i ens esperava el seu cotxe de policia. Primer ens van ensenyar el cotxe per fora, i seguidament, ens van posar les sirenes que encenen cada cop que hi ha alguna emergència. Després de tot, ens vam poder pujar al cotxe, activar nosaltres les sirenes i fins i tot parlar pel micròfon que porten al cotxe!!
A l’hora d’acomiadar-nos ens van fer uns regals: un cinturó de cotxe i unes gorres de policia.

Us deixem un recull de fotografíes per tal que veieu lo bé que ho vam passar!